Arno Brignon va néixer a Tolosa el 1976. Fins als 35 anys no va començar a exercir la seva passió, la fotografia; fins aleshores havia estat treballador social. Brignon va realitzar un projecte fotogràfic en dos territoris insòlits per estar geogràficament situats en un país que no és al qual pertanyen, ja que són ciutats d’Espanya i el Regne Unit: Ceuta i Gibraltar. Ahir va estrenar l’exposició fotogràfica Mirades sobre el Pas de la Casa, població on viatjava sovint per comprar a un preu més raonable que al seu país de residència. La mostra fotogràfica estarà exposada al Consell General fins al pròxim 17 d’abril.
– El fotògraf neix o es fa?
–Es fa. Jo vaig iniciar-me en la fotografia ara fa set anys. Evidentment jo ja sentia passió per la imatge, però comporta moltíssim treball.
– Quin és el seu referent?
–No tinc un referent únic, ni tampoc només de la fotografia. Hi ha un fotògraf francès, Robert Frank, dels anys 70, que treballant als EUA va canviar la manera de veure la fotografia escapant-se del documental per convertir-lo en reportatge. Un referent fotogràfic seria Frank, però admiro molt la literatura i el cinema com, per exemple, el director David Lynch. També tinc referents de la sociologia, com l’Escola de Chicago, que tot i que treballem dos camps diferents tenim les mateixes referències i bases teòriques.
– Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–Per a mi és fàcil respondre aquesta pregunta perquè tinc una professió que m’estimo moltíssim. Quan tens una dedicació així és molt fàcil aixecar-se.
– Com s’inspira per fer la seva feina?
–Depèn dels treballs que faci. Treballo la família, els viatges, pensar que coneixes un lloc però que això no sigui així… La curiositat és la meva font d’inspiració, i poder passar d’un tema a l’altre.
– Creu que deixarà un món millor als seus infants del que s’ha trobat?
–No sé si trobaran un món millor però en tot cas penso que el futur ens pertany i tenim la capacitat de canviar el món. Tindrà la capacitat de contribuir en la seva millora.
– A banda de ser artista, té alguna altra feina?
–Ara mateix, no. A més, vaig començar tard, jo abans era educador social.
– Compagina la fotografia amb alguna altra afició? Quina?
–M’agraden moltes coses a més de la fotografia! M’agrada molt, per exemple, la dansa contemporània, tot i que no la practico; només vaig a veure els espectacles, seria un desastre per a la dansa que la practiqués.
– Un petit plaer diari?
–Específic? No sé… Des que sóc fotògraf el meu plaer és la meva feina. Fora d’això, ser pare.
– Què el pot treure de polleguera?
–Moltes coses. M’indigna que no siguem capaços d’arribar a un acord sobre el medi ambient, veient que anem cap a l’abisme i no arribem a mobilitzar-nos per canviar les coses.
– Crisi econòmica o de valors?
– Hi ha una crisi econòmica, és evident. Però no crec que sigui la que provoca la crisi de valors. Crec que aquesta segona ja hi era i per això n’hi ha ara d’econòmica: certs valors ens han conduït a la recessió. Espero que hi pensem.
– Algun company de professió al que li professi admiració?
–Gaël Bonnefon, un fotògraf de Tolosa amb el qual he tirat endavant diversos projectes i ho fem sempre que ens sorgeix l’oportunitat.
– Tres valors fonamentals que demani a algú?
–L’amor ha de viure en nosaltres. Viure junts i cuidar-nos els uns als altres ens permetrà avançar. També l’obertura de l’esperit. Hem d’entendre l’altre abans d’emetre un judici.
–És difícil ser artista a França?
–Sí, però no només a França sinó arreu. I amb la crisi econòmica això s’ha agreujat. Tot i que hi ha fortes polítiques impulsades al respecte, és difícil trobar patrocinadors culturals. Cosa que no entenc, perquè la cultura és essencial per a la vida.
