Armengol Gasull és doctor en Matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on actualment és també catedràtic de Matemàtica Aplicada, labor que compagina amb la divulgació de la matèria en què és especialista: al llarg de la seva carrera professional ha publicat més de cent treballs d’investigació. Nogensmenys, és coautor de més de 40 llibres, publicats en una punta i altra del món: des la Xina fins al Brasil, passant per França, Uruguai i Romania. Avui, a les vuit del vespre compartirà les instal·lacions del Centre Cultural de la Llacuna amb Gregori Guasp. Ambdós professors de la UAB intervindran per exposar, d’una banda, les activitats de divulgació que es fan a la mateixa Autònoma. De l’altra, parlaran d’allò que els usuaris poden trobar al portal ‘www.experiencingmaths.org/’, el web de matemàtiques experimentals que van traduir al català tot comptant amb la col·laboració de la Comissió Nacional Andorrana per a la UNESCO, el Centre de Recerca Matemàtica i la mateix Universitat.
–Està especialitzat en sistemes dinàmics, concretament en equacions diferencials i diferències. Podria explicar a la gent corrent com jo en què consisteixen aquestes branques?
–Una equació diferencial és tot el que mesura el moviment, com per exemple el dels planetes; a cada instant el planeta canvia de posició. On serà en el futur depèn de diversos factors com la gravetat o les forces de l’espai. La relació entre aquests elements pot calcular-se a través d’una equació diferencial, així com la mesura del nombre de persones d’una població, temes econòmics o fins i tot ecològics. Calcula l’avenir de les coses. Una equació de diferències és similar, però enlloc d’apuntar el futur anuncia on serà l’aspecte sotmès a l’operació cada període anual. Un sistema dinàmic intenta saber què passarà endavant. Jo em dedico a la part més teòrica d’aquesta àrea.
–De què ens parlarà avui a la seva intervenció ‘Experimentant les matemàtiques’?
–El secretari general de la UNESCO a Andorra, Jean-Michel Armengol, va coincidir amb Christiane Rousseau –prestigiosa matemàtica internacional–, a qui va demanar referències per traduir el web ‘Matemàtiques Experimentals’ al català. Ens vàrem posar en contacte. Avui venim a explicar en què consisteix aquest portal que dota de material de matemàtiques a estudiants de secundària i els ensenya que les matemàtiques, a més d’intenses, són divertides.
–A qui va dirigida la xerrada?
–Els que en trauran més profit són els professors, però la resta del públic també en traurà suc, tot coneixent què ofereixen les matemàtiques, que són en molts llocs. No cal ser molt bo en matemàtiques, només tenir curiositat. La pàgina web que presentarem és molt visual i apta per a tothom.
–És a dir, trenquen amb l’estigma eternament associat a les matemàtiques, el de la dificultat i la necessitat d’un dot per dominar les matemàtiques.
–La matemàtica és tan àmplia que depenent de la persona i el moment costa molt de transmetre. També depèn de la motivació de l’interlocutor. Però cal tenir en compte que tot i que hi ha parts que es poden trobar avorrides, n’hi ha moltes d’amagades que poden ser molt útils. Per exemple, aplicant-les a les travesses de futbol; hi ha una manera intel·ligent de resoldre l’aposta: sistemes de reducció. Tot triant unes quantes apostes es cobreix al màxim la previsió pròpia, de manera que probablement no s’encerten totes, però s’encerten totes menys una.
–Quin llibre recomanaria a algú a qui interessin les matemàtiques però no en sigui un erudit?
–El hombre anumérico, de John Allen. Històricament s’ha parlat de l’analfabetisme i el problema social què suposa. Allen es pregunta en aquesta obra per què no hi ha la mateixa preocupació vers els números.
