Sant Julià de Lòria es presenta aquest diumenge a les eleccions comunals com a única parròquia amb representació de tres candidats. Des d’EL PERIÒDIC parlem avui amb el número u de Per Sant Julià, Antonio Miralles, el qual encapçala per primera vegada una llista electoral amb una candidatura que agrupa PS, Progressistes-SDP i independents.
–Un dels objectius d’aquest mandat era convertir la parròquia en un referent al voltant de la sostenibilitat i les energies renovables. S’ha aconseguit assolir realment aquesta voluntat?
–No, la corporació actual ha dedicat els seus esforços i les seves prioritats en una altra direcció. La sostenibilitat i les energies renovables han passat a un segon pla, i la xarxa de calor, la qual era un projecte engrescador i que afavoria la neteja dels boscos i l’aprofitament de la llenya procedents dels boscos de la parròquia, ni tan sols s’ha acabat d’estudiar. Creiem que la parròquia té problemes més greus que resoldre, sobretot els relacionats amb el comerç i el turisme, per poder fer una parròquia més acollidora i multiplicar per dos el nombre de visitants, de manera que l’economia es desenvolupi en un eix d’estabilitat per guanyar qualitat de vida.
–La gestió de l’aigua continua sent, però, un dels reptes que més està costant assolir per part dels diferents comuns.
–El primer que s’ha de definir és el creixement demogràfic que volem per Andorra en general i, en particular, a Sant Julià de Lòria. Una vegada definit aquest creixement i allò que volem pel nostre país, cal estudiar les necessitats de serveis que requeriran aquests nouvinguts i de quina manera portarem a terme aquest repte. Aquest país necessita un pla estratègic a mitjà i llarg termini per definir quin nombre de persones podem acollir. Nosaltres com a parròquia ens afegirem a aquest pla participant de manera constructiva en la resolució d’un tema tan cabdal com aquest.
–Com s’afronta el tema de l’urbanisme a Sant Julià de Lòria?
–En l’actualitat ja existeix un pla urbanístic i, quan arribem al Comú, revisarem el treball fet per garantir que sigui respectuós i sostenible per a la parròquia. Nosaltres, com a polítics, hem de vetllar per mantenir la proporció d’edificis i de natura que ens permeti tenir la qualitat de vida que volem per a les persones que residim a Sant Julià. El medi és una prioritat per a aquesta formació i la defensarem per sobre d’altres interessos.
–La situació de l’urbanisme va molt lligada, precisament, als riscos d’inundacions persistents que es viuen a la parròquia en èpoques de grans pluges.
–En aquesta legislatura ja s’ha començat a donar solució a aquesta problemàtica. Mancarà revisar el projecte total per determinar quines fases o actuacions calen fer per acabar i veure d’altres problemàtiques que no estiguin contemplades en el projecte actual.
–Una de les qüestions que més preocupen el país és la situació actual de l’habitatge. A Sant Julià de Lòria, la queixa parteix d’una construcció molt mínima de pisos de lloguer assequible.
–El tema de l’habitatge correspon al Govern. La nostra participació serà la de col·laborar de manera activa cedint sòl públic per a noves construccions de lloguer i proporcionar ajudes a la gent jove fins que aquestes construccions estiguin enllestides.
–Si parlem d’embelliment, necessita Sant Julià de Lòria el canvi d’imatge que tant de temps es porta reclamant?
–Sant Julià de Lòria no necessita un canvi d’imatge, sinó una reactivació general de la seva economia. La nostra parròquia és la gran oblidada del Govern, la Cambra de Comerç i la resta d’actors d’aquest país. D’altra banda, necessitem que s’hi involucrin tota la ciutadania i el teixit empresarial per plantejar un pla de desenvolupament comercial i turístic per aconseguir que Sant Julià de Lòria no només sigui una parròquia de pas, sinó un veritable centre d’atracció per al comerç, el turisme, l’esport, l’educació i per viure.
–La legislatura va començar amb un deute financer de 14 milions d’euros, però ara es troba reduït a la meitat. Quin balanç en fan?
–En aquests anys s’ha treballat molt bé per reduir aquest deute, però també han mancat inversions i projectes per desenvolupar l’economia de la parròquia. «Si al nostre negoci ens dediquem només a apagar llums per gastar menys… al final no tindrem llum per vendre i haurem de tancar». Manca un pla de comunicació, promoció i animació per atraure tant els turistes com la gent del país.
–Parlem de Naturland. Com plantegen la seva continuïtat? Creuen que s’ha plantejat correctament la seva aplicació al llarg d’aquests anys?
–La continuitat de Naturland la veiem des d’un punt de vista de fer un veritable parc de natura. El problema que hem tingut és que, degut al deute i que la rendibilitat del parc no era bona, s’ha hagut d’anar reduint. I de tant anar reduint, ha acabat perdent l’atractiu. S’han de veure quines coses es poden afegir, com convertir-lo en un parc d’interpretació de la natura i com lliguem tota la família perquè vinguin. És increïble que, tenint els habitants de Sant Julià de Lòria l’entrada gratuïta, anem tan poca gent a gaudir d’aquesta activitat. Es poden fer i afegir altres moltes coses, com potenciar la comunicació. Nosaltres desenvoluparem Naturland perquè sigui més atractiva i rendible. L’important no és reduir, tot i que han fet un bon treball i això s’ha de dir, però arriba el moment de canviar i veure el parc com el futur turístic de la parròquia, almenys en l’àmbit de la natura.
–En les darreres setmanes, Sant Julià de Lòria s’ha presentat també com una destinació de turisme esportiu i actiu.
–Rebem aquesta distinció amb molta il·lusió i considerem que feien falta actuacions com aquestes, però no s’ha de quedar només en paraules i en una distinció, sinó que hem de fer actuacions per continuar en aquesta direcció. “Fets i no paraules”. Som una parròquia a la qual venen a entrenar el 80% dels ciclistes, tenim les millors botigues del país d’aquest sector i ningú que passa per la carretera rep cap missatge ni cap informació d’aquest fet i de la potencialitat de practicar el seu esport preferit a la nostra parròquia. Ens fa falta un pla integral de senyalització a la parròquia perquè descobreixin Sant Julià i deixem de ser la gran oblidada.
–A més, la parròquia ha esdevingut un referent cultural al país amb l’impuls de propostes com el Festac, les Jornades de Bruixeria o l’ANDART.
–La cultura i la història són béns importants en aquesta parròquia. En algun moment hem estat el gran referent en aquest país, però, per desgràcia, hem perdut impuls, a banda que accidents com el que va provocar l’incendi del Centre Cultural ha fet que s’hagi paralitzat la nostra continuïtat en el desenvolupament de la cultura. El teatre, l’òpera i les diferents fires realitzades al llarg de l’any són un element diferenciador i de renom dins del país, així que la nostra visió és continuar i desenvolupar encara més aquestes accions per esdevenir un referent de la cultura.
–Un dels reptes és la inauguració del nou Centre Cultural i de Congressos Lauredià, incendiat ara fa un any. Quina és la visió de Per Sant Julià respecte a la seva remodelació?
–Com ja he comentat, per nosaltres el Centre Cultural és una peça clau en el desenvolupament de la cultura dins de la parròquia, un eix vertebrador per totes les activitats i un centre d’animació i de retrobament de les famílies per executar activitats diversificades. Necessitem que els lauredians creguin en la nostra parròquia i en les nostres possibilitats… Estimant la nostra parròquia ens sentirem orgullosos de treballar per a ella.
