President de l’Associació Cultural Casa de Galícia des de fa uns 10 anys, aquest constructor s’ha guanyat la vida amb esforç i dedicació. Va arribar a Andorra fa 36 anys i, al poc temps, ja es va plantejar que podia fer arrels. Poc amant de les xarxes socials i les noves tecnologies «jo només navego al mar, això de navegar per internet no va amb mi», abandera una frase que, curiosament, tot i no ser actiu, figura en el seu perfil de Facebook: «Yo no elegí ser de Galicia, solo tuve suerte». Tota una declaració d’intencions.
–Com arriba a Andorra?
–Ja fa 36 anys! Com a molta altra gent li ha passat, vaig venir al Principat per un espai de temps, en el meu cas per a dos anys, a veure a les meves germanes i ja m’hi vaig quedar. No ho tenia pensat ni molt menys i vaig acabar fent la meva vida a Andorra. Fins i tot, les meves tres filles van néixer aquí i són andorranes. Sóc gallec de soc arrel i exerceixo, però em sento molt andorrà.
–Quina és la seva afició preferida?
–Jugar a la Botifarra amb els meus amics de Casa Galicia i sortir, sempre que puc, a buscar bolets.
–Què li agrada d’Andorra?
–M’agrada gairebé tot del país i concretar només una cosa em costa. I molt.
–Alguna cosa hi deu haver que no li acaba de fer el pes.
–Potser la burocràcia. Tant de moviment que s’ha de fer en temes de paperassa em descol·loca i pels empresaris resulta, de vegades, molt incòmode.
–Quin és el seu racó preferit del país?
–Potser et sorprenc, però casa meva. M’agraden molts llocs del país, naturalment, però enlloc em trobo millor quan vull estar tranquil que a casa meva.
–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–Treballar, sens dubte. Poder obrir els ulls i saber que tens feina i salut és una sensació immillorable.
–Què el pot treure de polleguera a la feina?
–Que no facin alguna cosa com l’han de fer o com jo vull. Per dir-te alguna cosa, eh?
–Recicla?
–Si, per suposat. Diposito a casa cada cosa al seu lloc corresponent; plàstic, cartró, paper i vidre. Reciclo tot i m’agrada fer-ho perquè considero que és bonic fer-ho. A l’empresa també ho fem.
–Està d’acord amb pagar l’IRPF?
–Clar que no. No conec a ningú que li agradi pagar impostos i, a més, crec que ja en paguem prou els que tenim empresa. El barem dels 24.000 euros s’hauria d’augmentar.
–L’interessa la política?
–Sí, bastant. La segueixo i m’agrada, tant l’espanyola com l’andorrana. Sempre dic que un polític honrat fa una bona feina.
–Se sent inquiet sense el mòbil?
–Sincerament, sí. És una eina necessària i de molta utilitat per la feina, tot i que jo el faig servir fer trucar i rebre trucades i, com a molt, fer servir el whatsapp. Això de navegar per internet no va amb mi. Jo, navegar, només ho faig al mar.
–Quin és el programa de TV que més li agrada?
–M’agrada El intermedio, el programa de El Gran Wyoming, perquè es fiquen molt amb els polítics i ho trobo molt divertit. Tot i que no sóc de seure al sofà a veure la tele, sí que ho faig quan fan una pel·lícula que m’agrada o per veure partits de futbol, sobretot, del Real Madrid.
–Intenta estalviar?
–Normalment sí. Tinc una màxima que la intento aplicar sempre i és que si acostumes a estalviar un 30% del que guanyes, aniràs bé tota la teva vida. Considero que, sempre que sigui possible, s’ha d’estalviar.
–Quin consell donaria a un jove emprenedor?
–Que la meta està on cadascú la posi. Amb treball, honradesa i honestedat s’arriba a qualsevol lloc. I, si un s’ho proposa, molt lluny.
