Anna Torres és una jove cantant de 29 anys que ha iniciat la seva carrera musical com a cantant recentment. Les seves primeres passes a l’escenari les està fent a l’Hotel Spa Princesa.
–Com va descobrir la seva passió per la música?
–La meva passió per la música va començar des de ben petita. Sempre he gaudit de l’oportunitat d’escoltar-la tant si es tractava de viatjar en família, durant el camí; quan estudiava a l’escola participant en la coral; a soles a la meva habitació; o de camí a les activitats extraescolars amb l’MP3 tot el dia… La música sempre em donava una BSO a la vida.
–Com estan sent les seves primeres passes com a cantant?
–Al començament resultava molt difícil exposar-se davant l’audiència. No tenia confiança i dubtava de les meves habilitats per connectar amb el públic. A casa estava acostumada a desenvolupar la tècnica i a cantar per a mi, però desconeixia la diferència de quan et trobes davant el públic. Actualment, tant la Gemma com jo, hem fet un canvi abismal des del començament dels shows en directe fins al dia d’avui. Ambdues hem trobat l’equilibri entre trobar-nos segures a l’escenari i poder connectar amb la gent, tot i que encara ens falta un recorregut que fer i continuar creixent acumulant moltes més experiències similars.
–Actua sovint amb duet amb la seva companya, Gemma Croft. Com es compenetren a l’escenari i com descriuria la seva combinació de veus?
–La veu de la Gemma és un estil més Jazz, únic, greu i clàssic; mentre que la meva és més suau, melancòlica i dolça. Els nostres estils musicals combinen en el moment en el qual en disposar de dues veus tan diferents, podem abastar més ventall de cançons i tons de veu. I de forma afortunada i casual coincidim en moltes melodies que a ambdues ens agrada, de manera que podem gaudir del que cantem conjuntament i tenim la facilitat de conèixer les cançons amb anterioritat. Alhora, amb els estils o cançons que no coincidim ens retroalimentem i aprenem l’una de l’altra. És molt enriquidor compartir aquesta experiència amb ella.
–Ens podria descriure els trets més característics de la seva música?
–El meu estil musical pot abastar molts gèneres diferents. M’agrada cantar Pop, Rock dels 80, comercial, R’n’b… sempre que la cançó m’arribi a l’emoció, me la pugui fer meva i transmetre-la, m’agradarà cantar-la. Tot i que, en especial tinc debilitat per les cançons que són balades en anglès, acompanyades de la melodia d’un piano. Si en algun moment m’inspiro a crear una melodia pròpia, aquesta seria en aquest estil musical.
–Quins són els seus referents musical?
–La meva artista preferida, en la qual m’he inspirat molt, ha estat Jessie J. Admiro com es tracta d’una persona que va començar reproduint les seves cançons a YouTube i a poc a poc es va fer el seu propi camí dintre de la música, des d’elaborar les cançons a altres artistes fins a escriure les seves pròpies, i cantar-les en directe. Admiro també les seves habilitats i la seva tècnica. Reconec que és una artista molt completa, d’igual forma que l’admiro com a persona, els valors que transmet a través de les seves cançons i que ella conté a la seva essència.
–Que diria a les persones que estan dubtant si atrevir-se a començar en el món de la cançó?
–A totes aquelles persones que dubten del seu potencial, de les seves habilitats, de què diran o pensaran d’elles, de si arribaran més o menys lluny dintre de la seva carrera musical, o independentment de la seva passió a la vida, els vull comunicar que han d’apostar pel seu camí, perquè tenen molt a compartir a la resta del món, que és el seu do a la vida i que han de confiar en elles mateixes. El potencial ja el tenen de forma innata, només falta combinar-lo amb una mica de disciplina, tècnica i motivació. Els puc assegurar que el camí s’obrirà a poc a poc per a totes elles.
