Formada en màrqueting internacional i comerç exterior, Anna Pineda es va iniciar en el món del fundraising (captació de fons) fa més de 20 anys de la mà de Metges Sense Fronteres (MSF), on actualment és la responsable de fundraising capacity building a l’oficina internacional. La seva passió pel tercer sector i la captació de recursos l’han portat a formar part de la junta directiva de l’Associació Espanyola de Fundraising i a participar en la creació del Postgrau de Captació de Fons de la Universitat de Barcelona. Els propers 13 i 14 de gener impartirà una formació sobre fundraising en el segon seminari del cicle que sobre gestió d’ONG organitza la Universitat d’Andorra (UdA) en col·laboració amb Andtropia.
–Què ha de tenir un bon professional en captació de fons?
–La nostra professió és tan maca perquè treballa amb les emocions i lligada a la lluita a favor d’un col·lectiu en el qual tu creus, per tant el primer requisit és estar compromès amb la causa. I després, diria que ha de tenir coneixements relacionats amb la comunicació, el màrqueting, la gestió empresarial, així com moltes habilitats interpersonals, perquè ens dediquem a establir ponts de confiança entre persones que tenen ganes d’ajudar i diverses causes que necessiten aquesta ajuda.
–Com es pot seduir la gent perquè col·labori?
–A través de la proximitat, i fent-la coneixedora de l’impacte que pot tenir la seva aportació. Per exemple, a Andorra, en ser un país petit, és molt fàcil tenir un contacte amb les persones a les quals estàs ajudant i això es nota; hi ha estudis on s’ha vist que la motivació número u de la gent per col·laborar és la proximitat amb la causa. I després és important tenir una reputació, i ser transparents amb l’aplicació dels fons, tot plegat per establir una relació de confiança. Al cap i a la fi, un donant el més important que et dona és la seva confiança perquè facis arribar la seva ajuda a les persones que la necessiten.
–Quines són les tècniques de fundraising que es fan servir ara a diferència del passat?
–Fa 20 anys s’enviaven cartes on s’explicava la causa i es demanava una aportació puntual o regular a través de cupons. Després es va introduir el telemàrqueting, i realment la gent agraeix molt que la truquin. A diferència del sector privat, al món de les ONG es fa de manera respectuosa. I també tenim els equips als carrers.
–Demanar ajuda a peu de carrer realment funciona?
–Avui dia és la millor tècnica a tot el món per captar socis, perquè permet tenir un diàleg directe. Actualment, no hi ha cap alternativa que doni els mateixos resultats.
–Hi ha competència entre entitats sense ànim de lucre per captar fons?
–Totes les organitzacions ens adrecem a les mateixes persones, però quan algú és solidari, normalment col·labora amb més d’una ONG, i ens complementem. Entre organitzacions, ens ajudem, i això és molt maco, perquè totes les causes són necessàries.
