El Periòdic d'Andorra

ANDRÉS LUENGO

¿L'últim sopar? Ous ferrats amb pebrots

ANDRÉS LUENGO

Periodic
Foto: TONY LARA

-¿Quin ha sigut el seu primer menú andorrà?

-He pres una mica d’embotit, per picotejar. Amb ostres.

-¿Un sabor que el retrotragui a la infància?

-El caldo de mongetes amb pa que feia la meva mare. Deliciós.

-Victoria Beckham deia que Espanya feia olor d’all i de ceba. ¿Mans blanques no ofenen?

-Qui ha viatjat a l’Amèrica Central o a l’Extrem Orient haurà tastat plats que al principi xoquen. Però sorprendre’t dels nous sabors no és ofensiu, sinó natural.

-¿A què li sap Andorra?

-No sé si està bé o malament dir-ho, però a mi Andorra em sap a Espanya.

-A Shin Chan no li agrada el pebrot. I a Arzak, ¿què és el que no li agrada?

-El pop. Pel calamar gegant que sortia a 20.000 llegües de viatge submarí. Em va terroritzar. ¿I saps a quin altre xef tampoc no li agrada, el pebrot?

-Doncs no.

-A Ferran Adrià.

-Tant a la trucha com a la tortilla els diem truita. ¿Delata això la nostra incultura gastronòmica?

-En absolut. Al País Basc, veuràs desembarcar un pescador amb un bou de mar a la mà esquerra, i un centollo a la dreta. I de tots dos en dirà txangurro. ¡Ell, que és pescador!

-Hi ha una truita espanyola i una truita a la francesa. Improvisi per a nosaltres una truita a l’andorrana.

-Amb ou, patata i un producte del camp…

-¿Xicoia, potser?

-Posem-hi xicoia i fregim-la fins trobem l’equilibri: encara que tingui un gust lleuger, li haurem donat un toc de la terra.

-I la truita de riu a l’andorrana, enfarinada, fregideta i amb rostes de pernil, ¿com la convertim en una plat d’avantguarda?

-Jo no la tocaria. De tan minimal·lista com és, la trobo super moderna.

-¿Què demanaria Arzak com a últim sopar?

-Un parell d’ous ferrats amb pebrots vermells.

-¿Un plat que li hagin servit i no s’hagi vist amb cor de cruspir-se?

-No he deixat mai res. I he menjat de tot, inclosos cervellets de mono.

-¿L’última vegada que va dinar de menú… de menú de batalla, s’entén?

-Abans-d’ahir: la cuina és dels pocs plaers que no té res a veure amb el preu. Em remeto als ous ferrats, a l’altura del caviar més exquisit.

-Regar un bon àpat amb Coca-Cola o vi de cartró, ¿és pecat mortal?

-Mai no ho faria, però ho respecto.

-Guipúscoa és terra d’orfeons. Els andorrans acabem d’assistir estupefactes a la liquidació del Cor Nacional. ¿Som uns bàrbars?

-No ho entenc, perquè cantar és per mi sinònim de felicitat. Sé del que parlo, perquè sóc membre de la junta de l’Orfeó Donostiarra, la millor formació amateur del món. H

Per a més informació consulti l’edició en paper.

Comparteix
Notícies relacionades
Altres protagonistes
Defensor de l’afiliat de la CASS
Nutricionista dels Jocs dels Petits Estats 2025
Presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata
Publicitat
Publicitat
Publicitat
Publicitat

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu