- Foto: FALLOU
L’Alícia i el Víctor són infermers i van arribar a treballar a Andorra ara fa cinc anys. Ell valencià i ella catalana, fa un any van veure una petita ONG amb la que van fer un viatge solidari al Senegal. Arrel d’aquí, es van enamorar del país i de la seva gent, raó per qual es van embarcar a l’aventura d’obrir una seu de Fallou al Principat. Funciona des de l’1 d’octubre i estan en ple procés de promoció per donar-se a conèixer i ja tenen diversos projectes per portar a terme al Senegal
–Quina és la vostra afició preferida?
–Ens agrada molt la muntanya, viatjar, la cultura… Tot i que la nostra màxima afició ara mateix és l’ONG i el voluntariat, en gaudim moltíssim.
–Què és el que més us agrada d’Andorra?
–Ens agrada molt l’entorn, el contacte directe amb la natura. També, sobretot quan vam arribar, la tranquil·litat amb la que es viu, la seguretat i la forma de vida de poble petit.
–I el que menys?
–Potser la poca vida al carrer. Pot ser perquè venim de llocs on, sobretot el clima, és molt diferent. També trobem a faltar oferta cultural.
–Quin és el seu vostre racó preferit del país?
–A: Qualsevol refugi, asseure’s davant d’un llac amb el sol ponent-se… És un moment de desconnexió total.
–V: Jo dic casa meva, és el meu refugi.
–Recicleu?
–Sí. I ens agradaria reivindicar la falta de contenidors orgànics, n’hi ha molt poques.
–Algun cop heu pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–Sempre pensem com a infermers i amb el que ens agrada veure món que ens agradaria treballar a alguna altra part. Amb això de la ONG si ens permet treballar aquí i marxar un temps determinat a ajudar a fora aquesta necessitat ja la tenim coberta. Ara, mai se sap, no som fixes, no ho sabem.
–Esteu d’acord amb pagar IRPF?
–Si és per fer millores pel ciutadà hi estem d’acord, si no s’hagués de pagar la sanitat, si és per invertir en alguna millora per la població…
–Us satisfà el model sanitari?
–Amb el tema de l’atur i tota la gent que s’està quedant sense feina i les condicions econòmiques generals, hi ha determinades intervencions que toquen pagar són difícils de cobrir. Aprofitem reivindicar l’IRPF per una sanitat pública i gratuïta per tothom. Això sí, les nostres condicions de treball són molt bones com també, pensem, el servei.
–Us interessa la política?
– No massa. No hi estem gaire posats.
–Què és el que més mireu a la TV?
–Sonarà molt típic, però els documentals! Pensem que últimament la televisió no val la pena. Mirem alguna sèrie i, sobretot, molts documentals.
–Us sentiu inquiet sense el mòbil?
–A: Al Senegal no! (riures) Hi ha certs moments en que es pot viure perfectament sense. Ara, amb l’ONG, si algun dia et deixes el mòbil estàs pensant en si ens hauran dit alguna cosa o no. Per les coses personals i pel dia a dia no.
–V: Jo no tinc cap necessitat pel mòbil. Arrel del voluntariat al Senegal m’ha canviat la mentalitat en aquest sentit.
–Intenteu estalviar?
–Sí. Sempre s’ha de tenir un racó pel que pugui passar. Això sí, el nostre màxim objectiu ara mateix és estalviar per poder-nos costejar el proper viatge al Senegal que farem a l’abril. A més, ens agrada molt viatjar.
–Creieu que comprar a Andorra és barat?
–No. Si vens a buscar coses específiques d’esport i tecnologia et pot sortir una mica més rentable. Però per les despeses del dia a dia no ho és.
–Teniu por a la mort?
–No. Por, més aviat, a patir.
–Creu que després hi ha alguna cosa més?
–A: No.
–V: Pot ser.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
