Fa vuit anys que va arribar al país per treballar a la Biblioteca Comunal d’Encamp. Alfons Codina ha viscut una vida entre llibres i sembla que ha trobat el seu lloc al Principat. És un personatge implicat i treballa per dinamitzar la biblioteca i fomentar la lectura.
–Quan comença a treballar a la biblioteca?
–La primera biblioteca pública que vaig trepitjar com a treballador va ser l’any 90 a Calella. He trepitjat tota mena de biblioteques, fet que m’ha donat una visió molt àmplia. Des d’universitàries, la Biblioteca Nacional de Catalunya, centres de documentació d’empresa privada… He anat alternant. El que dóna una gratificació més gran és la biblioteca pública perquè tens la gent a tocar i tot el que puguis aconsellar produeix un retorn molt més immediat.
–Com valora els seus vuit anys a la Biblioteca d’Encamp?
–Molt bons. Això sí, són una satisfacció però també una lluita. Sobre el foment de la lectura, nosaltres sempre estem al mig del que creiem que s’hauria de llegir i el que la gent vol llegir.
–És una persona molt implicada a l’hora de dinamitzar la biblioteca. Ha vist un canvi cap a positiu?
–Penso que anem cap a millor perquè puja el número de préstecs. En els temps que corren cada cop la gent té més activitats i costa trobar moments per a la lectura. Sempre hi ha un públic fidel i un altre que amb la feina de formigueta, de taulell, comentant les novetats i el que va arribant, aconsegueixes que s’interessi.
– Podria quedar-se amb un llibre?
–No! Amb un no (riu). Aquí està la gràcia també d’aquest ofici. Cada any surt alguna cosa que s’emporta la palma. Penso que potser es publica massa, però dins del que es publica hi ha coses molt bones. En la literatura catalana faig un abans i un després amb el Jaume Cabré, pel Jo confesso. Crec que és un llibre molt important i sempre ho he dit. Però hi ha mil i un llibres.
–És considera un ‘friki’ de la literatura?
–No, perquè hi entenc però no només visc per a això! (riu). Faig moltes activitats en tots els àmbits. Hi ha moltes altres coses que també m’interessen a nivell de natura, esport…
–Hi ha algun llibre del qual se’n senti especialment orgullós de tenir a la biblioteca?
–Estic molt content de tenir molta col·lecció local, és un tresor.
–En aquest sentit, com valora la situació literària del país?
–Des de fa tres anys cap aquí ho veig increïble. Tot i ser un país petit s’escriu molt i s’escriu bé, hi ha llibres de molt nivell. Tant de bo es mantingui i vagi sortint jovent que també escrigui.
–Creu que el seu treball està ben valorat?
–Aquí fallem una mica. Està ben valorat dins els àmbits que hi entenem, però potser a nivell de país no prou. La rendibilitat de la cultura està en la formació de les persones, i encara és més important que el diner.
– Recorda alguna anècdota que li hagi passat treballant?
–Ens passen coses a diari, molt sovint. Recordo, per exemple, una dona que va entrar amb un gos amagat a la jaqueta i la vam haver de convidar amb bones paraules a marxar de la biblioteca.
–Algun llibre que hagi tingut molt d’èxit?
–Ara fa poc hi va haver el de 50 sombras de Grey. Per a mi, però, això no és literatura, és lectura. Això sí, cadascú és lliure de llegir el que vulgui!
–Rebeu el suport suficient des de Govern i comuns?
–Sempre penso que es pot fer més. Els pressupostos de cultura solen anar una mica coixos. Però tampoc som la biblioteca que es pot queixar més. És a la cultura en general a qui cal donar més de suport.
– Com motivaria a un jove per què comenci a llegir??
–Hi ha diferents tipus de lectura, uns nivells. No aconsellaria començar amb una gran novel·la. El jove ha de començar amb alguna cosa que l’atregui, sigui literatura o no. L’important és acostumar-se a llegir alguna cosa i més endavant anirà pujant aquests nivells. Cal aconseguir que el jove, a l’hora de llegir, faci la extracció del que està llegint.
–Quines són les qualitats que bàsiques que necessita un bon bibliotecari?
–El bibliotecari ha de ser eclèctic sobretot. Ha de tocar moltes tecles i saber la tècnica del circuit del llibre: des de la compra fins a la catalogació, la difusió i el màrketing. Després hi ha molts d’interès pel món cultural en general, proximitat amb la gent… És molt ampli.
– Que el pot treure de polleguera fent la seva feina?
–Poca cosa, perquè una de les qualitats que també cal tenir és molta paciència (riu). Mai hem tingut cap altercat, la gent és cívica.
Per Imar Martínez.
