ESCALDES-ENGORDANY
- L’Alexis Rossell amb un utensili indispensable pels seus treballs d’investigació: la lupa Foto: TONY LARA
Estudiant de Ciències Ambientals a la UB
Quan et diuen que un jove andorrà ha descobert que al Principat s’hi troben, com a mínim, 21 espècies de líquens més de les que s’havien constat fins ara, el primer que fas és sorprendre’t i alegrar-te’n. La següent reacció és preguntar-te què deu ser ben bé un liquen i quina és la importància de la troballa. El projecte d’investigació és un treball de final de grau. El protagonista n’és l’Alexis Rossell, un jove de 22 anys nascut a Andorra que s’ha passat quatre anys estudiant Ciències Ambientals a la Universitat de Barcelona i que se’n torna a la capital catalana per començar un màster en Gestió i Conservació de la Biodiversitat a la mateixa UB. Seu a la cadira de la redacció, no se’l nota nerviós tot i que reconeix que és la seva primera entrevista. S’allunya de l’estereotip imposat de la rata de laboratori. Aviat somriu i no deixa de fer-ho durant els gairebé 30 minuts en els que contagia la seva passió per la feina que fa. Humil, resta valor a la seva troballa, però se’n sent orgullós com a pas previ al que pot venir a partir d’ara.
–Com arribes a la conclusió de que vols fer aquest treball?
–A l’hora de triar la temàtica del treball, vaig triar un projecte sobre els líquens però no específicament sobre els d’Andorra, sinó els líquens com a bioindicadors de la qualitat atmosfèrica. El meu tutor, durant els anys 90 va realitzar un estudi aquí que no es va acabar i disposava d’una sèrie de dades amb les que encara es podia treballar. Em va proposar fer un projecte emmarcat en el Principat, amb una temàtica concreta que és la distribució altitudinal dels líquens terrícoles als prats alpins. I aquest treball m’ha permès identificar i citar espècies noves que no s’havien trobat anteriorment al país.
–Deu ser una sensació molt especial quan te’n adones.
–Sents que col·labores, encara que sigui mínimament, al coneixement i amb la comunitat científica. A més, a Andorra s’ha treballat relativament poc amb aquests organismes i per això ha sigut fàcil (entre cometes) trobar espècies noves. Si hagués sigut un camp molt més estudiat, hagués sigut molt més difícil. De líquens n’existeixen 15.000 espècies al món i al Principat se n’han identificat menys de 400, per això em sento content d’haver-ne trobat, però alhora veig que és un camp en què queda molt per fer.
–Així doncs, consideres que amb més temps haguessis arribat més enllà?
–Segurament, i de fet continuaré. Vaig anar al Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) i els vaig donar les dades que havia trobat i em vaig comprometre a seguir treballant en aquesta línia perquè m’interessa i perquè veig que hi ha coses a fer. Al projecte de final de màster tinc la intenció de seguir l’estudi, ampliant encara més la flora liquènica d’Andorra.
–Disposes de material propi?
–Forma part del Departament de Biologia Vegetal de la UB i allà disposo d’una lupa, microscopi, reactius químics… tots els utensilis necessaris per dur a terme la identificació de les espècies.
–Però des d’on treballes?
–Les mostres que jo tinc es van agafar a finals dels anys 90 quan es va donar una subvenció per fer un estudi sobre els líquens bastant important. No sé per quins motius, però aquest treball no es va acabar i va quedar obert. Les mostres estan dipositades a la Universitat de Barcelona i són les que vaig aprofitar. Es mantenen igual tot i el pas del temps.
–Aquí disposen del que necessites per fer les teves investigacions?
–No conec encara les instal·lacions del CENMA, però tot el material de laboratori és bastant específic, sobretot els reactius químics, i això a la UB sí que ho tinc tot i de fet, ja van encarregar aquest projecte a la Universitat perquè al Principat no disposaven de tot el material necessari per la identificació. Són uns organismes molt petits que s’han d’avaluar no només a nivell macroscòpic que és el que veiem, sinó també a nivell intern i necessites un microscopi i eines per treballar a una escala molt i molt reduïda.
–El CENMA t’ajudarà d’alguna manera?
–Com que jo encara estic estudiant, col·laboraré. Però ja hem parlat a llarg termini de seguir amb aquesta línia d’investigació i probablement m’ajudaran, però és una cosa de la qual encara no en puc parlar sobre segur i que ja arribarà, no tinc pressa.
–Quin és l’interès del teu treball? O millor dit, per què són importants els líquens?
–A nivell de coneixement és important entendre el que tenim al voltant i la biodiversitat que hi ha al país. Els líquens són uns organismes molt sensibles als canvis ambientals i tenen uns requeriments ecològics molt restringits i, per tant, amb unes distribucions també molt restringides. S’utilitzen com a bioindicadors de moltes coses, com per exemple la qualitat atmosfèrica. També hi un altre camp que és la liquenometria i que permet avaluar el temps que fa, per exemple, que una roca està situada en un mateix lloc, perquè el liquen té un creixement molt lent. Per fer-nos una idea, el liquen geogràfic, que es veu molt aquí al país (el groc sobre les roques que es veu per tot arreu), quan té un diàmetre d’un centímetre es considera que té 100 anys. Imagina’t! Això pot tenir moltes aplicacions, per exemple a l’hora d’avaluar el temps i els esdeveniments que han succeït en el passat. A mi m’agrada dir que els líquens són testimonis de moltes generacions que han anat passant i ells sempre hi han estat presents, serveixen per descobrir el passat.
–T’agradaria quedar-te aquí en un futur?
–És complicat. Veig que hi ha una sortida que no m’esperava en aquest àmbit. Però encara sóc jove i tinc ganes de viure experiències fora del país. Com que estem parlant d’un projecte a molt llarg termini, que l’hauré de fer a cavall entre Andorra i Barcelona perquè tot el treball de laboratori el realitzo a la UB, aquesta situació ja m’agrada i no vull pensar més enllà.
–El més difícil m’imagino que deu ser trobar finançament per tirar continuar la investigació.
–Sí, avui en dia és molt complicat trobar feina en qualsevol camp i no parlem ja de trobar finançament. Es tracta de tornar a recuperar un interès per un cosa que realment pot tenir moltes aplicacions. Es podria arribar a determinar, per exemple, com varia el nivell d’innivació (quantitat de neu que cau) al llarg dels anys, es podria fer una inferència per veure com evolucionaria i això podria tenir també una repercussió a nivell turístic i econòmic aquí al país. Es tractaria de trobar un motiu en els líquens que pugui tenir un interès social, econòmic i científic per trobar un finançament. Per mi la biodiversitat és un valor que tenim i que molts cops no apreciem realment. A Andorra sempre hem tingut les muntanyes i la natura i tampoc és que hi hagi una sobrexplotació del medi com en d’altres llocs, però tot i així crec que s’ha de lluitar per la conservació. Una part d’aquesta lluita és el coneixement d’aquesta biodiversitat i sensibilitzar a la gent del que tenim. Llavors, trobar finançament sí que és complicat, però jo crec que és possible.
–Aleshores, el més important no és el descobert, sinó el que encara falta?
–L’estudi anterior realitzat diu que es podrien arribar a trobar fins a 1.500 espècies i, de moment, en tenim menys de 400. És una oportunitat per obrir-se a la comunitat científica perquè Andorra, comparat als països pròxims, és poc actiu a nivell científic hauríem d’aprofitar el patrimoni natural que tenim aquí i que molts voldrien. Amb l’estudi valoro encara més aquest patrimoni. I és un valor que segurament un economista et diria: «el liquen a mi no em fa guanyar diners». Però estem parlant d’una qüestió de valors, la natura és el que és allà i el que ens ha donat la vida. És el que perdurarà en el temps. Els diners són una cosa fictícia. Els líquens han perdurat durant milers d’anys i nosaltres ens hem anat morint, han sigut testimoni de moltes generacions i de la història. Parlo de forma optimista, però no sempre és tot tan fàcil.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
