Alexis Estopiñán

Començaré destacant que soc soci de l’entitat des dels anys 80. Ja ho havia sigut el meu pare i jo ho vaig voler continuar durant la pandèmia per una causa personal. La creació de la nostra candidatura ve a respondre a una sèrie d’accions que vèiem que passaven des de fora i no ens estaven agradant. Hem tingut la valentia per venir a presentar-nos a la Junta perquè part dels nostres candidats ja tenien aquesta vinculació anterior amb l’entitat, uns sent antics voluntaris i altres part d’una passada directiva. Amb els perfils que tenim, creiem que podem afegir un punt de compromís, valor i sàvia nova a la institució. Vam decidir entre tot el grup que fos jo el representant principal, però qualsevol d’ells estava capacitat.

El d’una persona amb trajectòria social i política i amb carrera de funcionari, com també el d’algú que ha encapçalat altres institucions del país. Aquesta ha sigut la raó de per què m’he aventurat a afrontar dit càrrec, mentre que el motiu general ha vingut en funció d’una conversació que vam mantenir amb alguns dels membres de la Junta actual i els quals s’han acabat desvinculant. De fet, amb l’exdirector de l’entitat [Jordi Fernández] vam sostreure que hi havia hagut unes dificultats especials per avançar als últims anys i una gran quantitat de soroll innecessària.

Sí, de manera que vam considerar que a través d’un bon programa i emprenent una sèrie de bones accions que trobem oportunes per a l’entitat, que són les que recull el nostre programa, podríem arribar a reprendre aquest impuls que ha caracteritzat a la Creu Roja els darrers anys. A tot això se suma l’acomiadament del Jordi, que ens va fer dubtar encara més de tot el que passava. El fet que s’endarrerís el comitè de direcció en haver hagut una pre i una post campanya ens ha fet creure que valia la pena postular a la nova Junta i mostrant-nos com l’opció més idònia i convenient.

El que li puc dir és que Fernández no es considera per res imprescindible a la institució, però sí que trobem necessari que surti un director general. La realitat és que a nosaltres no se’ns hagués acudit fer-lo fora mai; tanmateix, ara cal trobar un remei al seu recanvi i això s’ha de dur a terme a través de les diferents candidatures. Ara bé, el que no li pot faltar a aquesta Junta és la seva independència, i els requisits que surtin són els que s’hauran de respectar i no ens deixarem interpel·lar per altres condicionants. La veritat és que un centre sociosanitari ha de tenir una titulació mínima vinculada a aquest, però la figura d’un director general no hi té res a veure amb aquesta.

Realment aquest punt està perquè és un valor de sèrie de la Creu Roja, però no el considerem l’eix del programa electoral. En aquest sentit, hi ha tres punts que es divideix el nostre programa: un d’ells, i el més important, el figura el que són els diferents serveis de la institució; és a dir, l’atenció a la gent gran, als petits o els Punts Liles. Tanmateix, per a mi la clau radica en presentar amb claredat com volem que sigui la Junta Directiva dels pròxims quatre anys, i amb això fem que els votants vegin que no tenim una cara única, sinó que tenim intenció de canviar l’escenari.

Dins de la nostra cartera social tenim molt clara una cosa: volem que el voluntariat tingui el valor que li correspon, i això implica captar més voluntaris joves, ja que sabem que la majoria tenen més de 30 anys. Per això, volem entrar i augmentar la nostra presència a les escoles i a les colònies per fomentar un programa d’educació en valor que tracti així de captar a la canalla que vulgui esdevenir voluntari. Oferir-los a canvi una sèrie d’avantatges pel seu gest, mentre que pel que respecta a la gent gran ens agradaria obrir un centre de 24 hores (públic o concertat) que doni resposta a un major nombre de visites.

Sí, també creiem convenient ampliar el nombre de centres de dia perquè tinguem un diferent en cada parròquia i la gent no hagi de mobilitzar-se tan lluny. Sabem que aquests equipaments són una eina essencial per a moltes famílies i hem d’intentar, de manera concertada, poder-ho arreglar amb les institucions públiques. Altrament, ampliar el nombre de la teleassistència amb un augment en el nombre de places pels usuaris i fomentar els programes de prevenció i dependència. Tenim clar que també s’hauria d’implementar una formació expressa al treballador familiar, sent aquest el que es desplaça a les cases de persones amb dificultats, i perquè tinguin més recursos a l’abast. Altres formacions en transport sanitari o en assistència pedagògica per a la gent gran serien útils.

El que busquem és corregir una sèrie d’aspectes de la governança interna per minvar en tot el possible el soroll extern i sigui més fàcil operar així dintre de la Junta. Quins punts volem treballar? Doncs començant per modificar els estatuts, els quals haurien de recollir, en primer lloc, les recomanacions de la Federació Internacional de la Creu Roja que es van plantejar al seu moment, però que mai es van voler assumir. Una altra d’elles és fixar una limitació de mandats a tots els membres de l’entitat, establint-se un màxim de dos. Amb una renovació constant en el lideratge impedirem esbiaixar la mirada com han fet els membres actuals de l’agrupació.

Exactament, que això hauria d’anar acompanyat al mateix temps d’una separació de la fortalesa i la capacitat executiva del Comitè de Direcció i de la Direcció General. Per tant, d’un costat, reforçar la planificació de les accions i que recaiguin sobretot en la Junta i no pas tant en la Direcció i d’un altre, portar a terme una major inversió tecnològica per agilitzar i fer més efectives aquests indicadors o interoperabilitat entre usuaris i treballadors de la Creu Roja.

Clarament sí, ja que si una entitat com qualsevol altra parla malament d’algú al seu darrere posa en joc la seva credibilitat, com també tota la que subjecta aquesta. Ha sigut un mal servei la gestió que s’ha fet a la Creu Roja i un motiu de tristesa tenint en compte que quan acomiades a algú és molt important no deshonrar la seva imatge. Si l’haguessin despatxat un cop guanyades les eleccions, no hauria aparegut tot aquest enrenou ni el problema que ha acabat sorgint. Els representants de la Junta actual s’han ficat de peus a la galleda en fer-ho a l’últim minut i en contra de la voluntat del president, de manera que ens sembla que ha estat una decisió bastant poc elegant.

Nosaltres el que volem és gestionar l’entitat com si aquesta fos una casa comuna i en la que s’accepta la diferència i no es deshonra a ningú per pensar diferent, i molts menys se l’acomiada. Serem sempre un estament amb una mà estesa a tots els treballadors i més quan hi pugui haver alguna desavinença: des del primer voluntari fins a l’últim. Això ho farem tancant totes les carpetes que es van quedar mal tancades en la gestió interna i per tal de restituir-la.

Sabíem que costaria el doble sabent que es tractava d’una estructura molt antiga i en la que costa adequar un pressupost. El problema aquí va venir per gestionar les despeses petites com el cost de les targetes i els seus derivats.

En efecte, ja que el tercer punt del nostre programa és el que pertany a la captació de fons i patrimoni destinat a la Creu Roja i a finançar, per tant, part dels costos dels seus serveis, com també a ajudar a totes aquelles famílies que no poden arribar a finançar la part corresponent d'aquestes. Convé afegir que l’entitat no recapta impostos, només percep una subvenció del 15% per part del Govern i la resta és de funcionament propi i un altre 15% derivat de les donacions. Creiem oportú obrir aquesta fundació per recaptar tot el fons.