- L’autora, amb la criatura. Portada i il·lustracions són de Jordi Casamajor. Foto: ÀLEX LARA
AUTORA. Recull a “Les bicicletes no es mengen” un tastet de les columnes que ha publicat els últims tres anys a la premsa nacional.
–Diu al llibre: «El problema d’Andorra consisteix a no haver tingut mai cap tirà malèvol». ¿Insinua que tots els nostres governants han sigut bons?
–Dic que no han sigut ni tirans ni malèvols. Només això.
–Continuem. Diu també: «Als ulls d’un observador, Andorra sembla una nena hiperactiva». Això, ¿és bo o és dolent?
–Des del punt de vista del metge, probablement caldrà moderar-la, la hiperactivitat. Per als pares o per als amics, la hiperactivitat és una de les gràcies de la nena.
–Una més: «Sóc una pèssima alumna, d’aquelles que no ho fa ni bé ni malament, sinó com pot», diu, referint-se al ioga. Però, ¿i a la vida?
–Intento fer-ho sempre el millor ossible,
–L’última: «Físicament em sento una ruïna; d’aquelles boniques i exòtiques, però que no per això deixen de ser ruïnes». ¿Problemes d’autoestima?
–És l’estricta realitat. I vaig ser molt generosa amb això d’«exòtica».
–Glossa vostè les russes «estupendes» que ens visiten. ¿Quin tòpic li suggerim, els andorrans (i residents)?
–Diuen que allà la gent se sent més còmode és a casa seva; doncs és curiós que on se senten millor la majoria dels andorrans és a la carretera i a 200 quilòmetres per hora. El va encunyar Vicenç Mateu, i el subscric.
–Lliçons imperials: ¿com va assumir una russa nascuda a l’URSS la desmembració del país?
–Em va saber molt greu. No ho entenia. M’en sentia quasi culpable i em feia la mateixa pregunta que molts fills de pares separats: ¿què hem fet malament, perquè passi això?
–¿Un consell perquè els espanyols no visquin traumàticament la secessió?
–Traumàtic, ho serà. Per a un espanyol, ¿com mirar el mapa d’Espanya sense que hi surti Barcelona? Ara bé, si em poso en la pell d’una catalana, no en tinguis cap dubte: seria independentista.
–¿Quantes vegades ha hagut de donar explicacions pel que facin o deixen de fer els russos que ens visiten?
–Ni hi tinc gaire contacte ni sóc la bústia de suggeriments dels russos a Andorra. Si alguna vegada se m’ha dit alguna cosa, és precisament que no ho semblava, de russa.
–Entre vostè i jo: ¿estem desaprofitant el filó Skossyreff?
–Absolutament. Cada rus que ens visita hauria de marxar d’aquí amb la novel·la, el pin, la postaleta i la figureta de Boris en miniatura. El pack complet.
–Per acabar, i ja que dedica un article a Albert Villaró i la seva Escala del dolor: ¿hauria anat Andreu Boix a la mani de dilluns?
–M’imagino que hauria dit que tenia la grip. Això, si mentrestant no s’estava traginant la Mei, és clar. Vaja, que sospito que no hi hauria anat.
–Posem que sí, que hi va: ¿hauria xiulat, escridassat, insultat i escarnit el periodista Toni Solanelles?
–Estic segura que no; mai de la vida.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
