D’on sorgeix la idea de fer un llibre relacionat amb Andorra i el Barça?
La idea sorgeix a partir d’unes imatges, d’unes fotografies, que em cauen a les mans i que les trobo espectaculars. Són unes fotografies dels anys 50 en què es veuen jugadors del Barça que venien a passar uns quants dies cada estiu aquí al país, a Andorra la Vella concretament. Es posaven la samarreta del Futbol Club Andorra i jugaven el partit de festa major defensant els colors de l’Andorra. A partir d’aquí dic: “Ostres, això té un reportatge”. Vaig començar a estirar el fil i, més que un reportatge, el que he acabat tenint és un llibre, perquè cada testimoni amb qui parlava sobre aquestes fotografies m’explicava anècdotes, fets, curiositats i em suggeria parlar amb algú més. I això s’ha anat fent com una bola, i al final ha sorgit un llibre amb 108 testimonis directes de persones que tenen alguna vinculació entre Andorra i el Barça.
Com és que Joan Laporta escriu el pròleg?
Ens coneixem de fa molts anys, tenim amistat, i hem coincidit no només esportivament a l’estadi quan hi ha partits, sinó que he col·laborat amb ell en les seves campanyes electorals quan s’ha presentat per ser president del club.
Per tant, hi ha una coneixença estreta, i quan li plantejo que escriuré aquest llibre li sembla una excel·lent idea. I jo, com a membre de la comissió social, en què tinc accés habitual a persones de l’entorn de la junta directiva, ho vaig plantejar i des del club es va veure de seguida amb molt bons ulls. Tant, que li vaig demanar al president si em faria el pròleg, i no va dubtar.
Quines imatges podem trobar en el llibre?
Imatges n’hi ha de molt diverses. N’hi ha que són documents històrics inèdits, n’hi ha d’altres que són documents que m’ha facilitat la mateixa família de l’esportista o de la persona que tingui aquesta vinculació amb el Barça.
No només hi surten esportistes que s’han vinculat al club —ja sigui perquè han jugat amb alguna secció o algun equip—, sinó també persones que, pel que sigui, tenen vinculacions des del punt de vista social, periodistes, o des del punt de vista de responsabilitats directives, que també n’hi ha hagut.
Què el fa pensar que tot aquest material podia convertir-se en una investigació tan extensa?
Em porta a escriure el llibre el fet que jo començo a fer aquesta recerca fa aproximadament tres anys. I arran que vaig recollint informació i documentació gràfica, i vaig trobant històries, fets, curiositats que són maques d’explicar, quan les vaig ajuntant veig que cada vegada tinc més material. Això va ser fa tres anys, que començo a fer aquesta recerca, i el llibre pràcticament l’hem enllestit fa res, a finals d’estiu d'aquest any.
Quina estructura segueix el llibre?
El llibre té 15 capítols. El més complex ha estat endreçar tot el volum de documentació i testimonis que he recollit aquests tres anys. Al final ho he estructurat en 15 capítols: els primers amb una clau més històrica, en què contextualitzem els orígens de la relació entre Andorra i el Barça, com es comencen a teixir aquests vincles i com es van reforçant de generació en generació, amb diferents onades.
Cada vegada que al Barça hi havia algun fet destacat, això feia que s’hi sumessin nous aficionats. Per tant, comencem amb una visió més històrica i acabem amb una visió més social i contemporània, de com el barcelonisme es passa de pares a fills i com és fruit de moltes anècdotes.
També hi ha capítols on parlem de persones del país que han estat a les juntes directives, d’esportistes que han passat per la Masia o per diferents seccions… moltes històries que mostren que el Barça és un club molt estimat i present a la societat andorrana.
Per quins motius creu que Andorra està tan lligada al Barça?
Hi ha diversos motius. El de proximitat n’és un, el de la llengua segurament també, i el dels vincles culturals. Però sobretot hi ha un motiu principal, que és històric: mentre el país no tenia equips ni clubs de primer nivell —que ara ja fa bastants anys que sí que en tenim—, la societat també buscava un referent amb qui sentir-se identificada quan hi havia futbol o qualsevol competició esportiva.
Per tant, el Barça era un referent per a moltes persones del país que volien tenir un equip amb el qual sentir-se identificats i celebrar títols.
D’entre tots els documents recollits, n’hi ha algun que l'hagi sorprès especialment o que li generés més curiositat?
Cada testimoni, cada anècdota, cada fet que he documentat té les seves particularitats. Tots són interessants. N’hi ha que són més mediàtics, com els protagonitzats per Maradona o, per exemple, el cas de Figo, que es va saber que se n’anava al Madrid just quan participava en un campus esportiu al país.
Quina relació té Maradona amb Andorra?
Maradona ve a Andorra perquè, l’any 83, el primer equip del Barça va fer l’estatge de pretemporada aquí, a l’estadi Joan Samarra. Maradona sortia de l’estadi i caminava pels carrers d’Andorra amb la resta de jugadors com un més. Inclús es permetia la llicència, quan anava cap a l’hotel, de parar un moment a Pyrénées i comprar-se alguna cosa, o entrar en alguna cafeteria i prendre’s alguna cosa. Durant cinc estius van venir a fer la pretemporada i se sentien molt tranquils i confortables interactuant amb la gent del país.
Ens pot detallar la història dels jugadors del Barça jugant amb la samarreta de l’FC Andorra?
Això era als anys 50, quan encara no hi havia tots els compromisos ni protocols que demanen les marques, els contractes de màrqueting o la imatge dels jugadors. Venien a entrenar-se en altitud: anaven a córrer pels camins de muntanya, a l’antic camp de futbol. Quan no entrenaven, igual que als anys 80, feien vida amb la gent del país: dinaven amb ells, sopaven, sortien d’excursió amb ells.
Aquesta bona sintonia feia que, quan coincidien amb la festa major, els proposessin jugar el partit amb l’Andorra. I ho feien. No hi havia compromisos amb marques ni drets d’imatge, i es posaven tranquil·lament la tricolor. I, com us podeu imaginar, el partit l’Andorra l’acostumava a guanyar per golejada, perquè tenia grans figures com Kubala. S’enfrontaven a equips de la Seu d'Urgell o del sud de França.
Quan rep imatges de figures com Kubala, Maradona, Cruyff o Guardiola vinculades a Andorra, n'és conscient que té documents inèdits?
M’ha sorprès veure que la gent que ha vist el llibre o amb qui he compartit documentació gràfica s’ha quedat parada: “Ostres, aquesta foto no l’havia vist mai”, “No sabia que existís”.
Remenant arxius hem localitzat imatges inèdites —algunes de positivades, però guardades en calaixos— i les hem recuperat per al llibre. Són imatges d’èpoques històriques, dels anys 40, 50 i 60, irrepetibles. En moltes hi surten jugadors del Barça que han estat a Andorra i que mai havien vist la llum. Les persones que m’han ajudat a identificar qui surt, o per què hi eren, també s’han sorprès molt.
En relació amb la trentena d’esportistes andorrans que han estat en diferents seccions de la Masia, de quines seccions es tracten?
Pràcticament, a totes les seccions del Barça hi ha hagut algun esportista del país. La de futbol i la de rugbi són les més nombroses. La de rugbi, sobretot jugadors del VPC que estudien a Barcelona i aprofiten per anar a jugar-hi.
La de futbol també ha estat molt nombrosa, amb molts futbolistes andorrans que han passat per la base del Barça. Després també n’hi ha hagut al bàsquet. En altres seccions no n’hi ha tants: a l’hoquei patins n’hi han passat 3 o 4; a l’hoquei gel també diversos, i fins i tot hi ha un exministre del Govern d’Andorra que va militar a l’atletisme del Barça. En general, totes les seccions han tingut algun esportista procedent d’aquí.
Per a qui considera que és aquest llibre?
Potser a qui no senti el país o no senti els colors del Barça el deixarà indiferent. Però és que no és només un llibre del Barça ni només un llibre d’Andorra: és un llibre que recull història a través d’històries, de testimonis, amb molta documentació gràfica. Una mica com un Instagram, perquè hi ha moltes fotos. Explica com, al llarg dels darrers 125 anys, un país i un club han anat interactuant i teixint uns vincles que avui dia són molt potents. De fet, el llibre l’he volgut titular 'Principat Blaugrana' perquè crec que ara mateix el Barça és un dels clubs —si no el que més— que aixeca més passions al país.
