Expliqui’ns el concepte del seu projecte innovador, adreçat a persones amb mobilitat reduïda, que incorpora per primera vegada la conducció sobre gel i neu.
El concepte parteix del fet que vivim en un entorn on sovint hi ha neu i gel a la carretera. Tot i que hi ha alguns cursos de conducció sobre asfalt, aquests no treballen en superfícies lliscants. En canvi, aquí disposem d’una superfície extrema. Això permet que, ja en aquest entorn, els conductors adquireixin la noció del que passa quan s’accelera abans o després, amb tracció total, davantera o posterior. Aquesta experiència els proporciona una base sòlida que els ajuda, més endavant, a saber com reaccionar i afrontar amb seguretat qualsevol situació extrema a la carretera. Aquí el que fem són cursos adreçats a persones amb mobilitat reduïda. Per sort, a Andorra no en som gaires. Aquesta iniciativa neix de l’oportunitat, després de 30 anys dedicant-me a la conducció, de donar resposta a una demanda que m’havien fet sovint: poder ajudar, en part, aquest col·lectiu, per al qual gairebé no existeixen opcions de formació en conducció. Per això, hem adaptat dos cotxes.
Aquest curs és només per a la gent d’Andorra o també hi ha demanda des de França i Espanya?
Sí, d'Espanya força, i de França també. El que intentem és ajudar tot aquest col·lectiu a poder accedir-hi. Avui, per exemple, hem tingut la sort de comptar amb dos participants, i divendres vindran tres o quatre més.
Té molta experiència en competicions com el Dakar. Què li resulta més difícil, el gel o l’arena?
Sí, he corregut al Mundial de Ral·lis i al Ral·li Cross, que també són superfícies extremes: terra, terreny mixt, arena… Per exemple, al Dakar competia en camió. Imagina gestionar els canvis de pes amb 9.000 quilos a la part de darrere! Però, és clar, també tens 1.000 cavalls de potència!
Tot depèn de la situació, ho explicaré d’una manera senzilla. Si vas a esquiar i arribes al pàrquing del Grau Roig amb talons, et costarà molt, oi? Però si hi vas amb botes d’esquí o vambes adequades, aniràs amb compte, però molt millor. Aquí passa exactament el mateix amb els cotxes: si tens els pneumàtics adequats, tot és més fàcil. Si vas amb pneumàtics d’asfalt, gairebé ni et mouries, ni tan sols entraries al pàrquing.
Tot depèn de la situació, ho explicaré d’una manera senzilla. Si vas a esquiar i arribes al pàrquing del Grau Roig amb talons, et costarà molt, oi? Però si hi vas amb botes d’esquí o vambes adequades, aniràs amb compte, però molt millor. Aquí passa exactament el mateix amb els cotxes: si tens els pneumàtics adequats, tot és més fàcil. Si vas amb pneumàtics d’asfalt, gairebé ni et mouries, ni tan sols entraries al pàrquing.
La part més important són els pneumàtics, el “calçat” del cotxe. Després ja entra en joc el vehicle que condueixes, si és de cursa o de carrer, etc., però la seguretat i el control depenen del tipus de pneumàtics. Sempre cal portar el calçat adequat.
Com ensenya a les persones i quins consells les dona, per exemple, si perden el control i el cotxe comença a tenir una trajectòria incontrolable?
El primer que fan és venir aquí i assistir a classe. Fem una part teòrica on els ensenyem com frenar correctament i com aixecar el gas, perquè s’ha d’entendre la concepció de controlar el cotxe amb petites accions. Has d’escoltar el vehicle. És com un matrimoni: cal escoltar perquè tot flueixi bé.
Amb el cotxe passa igual: pots anar ràpid en zones on toca i, en zones on no toca, intentar anar tranquil, però la mecànica recorda tot i t’ho recorda quan hi ha problemes. Aquí, sobretot, has d’escoltar el cotxe i fer-lo “ballar”, sentir-lo i reaccionar amb delicadesa. I llavors es tracta d’una relació.
El Dakar també és un matrimoni: has de córrer quan pots i forçar la màquina quan cal, perquè la mecànica té memòria.
Si tothom fes un curs com aquest, crec que les companyies d’assegurances haurien de fer una rebaixa en el preu de la teva pòlissa, perquè ja hauries invertit en aprendre i formar-te per conduir de manera més segura.
Una pregunta tècnica: es pot frenar amb el fre de mà sobre gel?
En l'últim cas. En canvi, has d’accelerar gas… accelerar i frenar. És física. Però clar, si ningú t’ho ensenya, tu no ho saps. I llavors és el que ensenyem aquí amb la teoria.
I quantes classes són suficients per aprendre la tècnica?
Depèn de la persona. Si a tu t’agraden els treballs manuals, o ets actiu en esport o alguna cosa, et costarà bastant menys.
Quin és el seu proper projecte?
Per desgràcia, en els últims tres-quatre anys hi ha hagut una certa quantitat d’accidents en diferents carreres, amb gent que competeix, nois i joves, que competien en diferents modalitats i que s’han quedat en cadira. Tots aquests volen tornar a competir. Amb ells estem arrencant un projecte per transmetre tot el que he après durant aquests 30 i escaig anys de competició i ajudar-los a començar de nou.
És a dir, hi haurà també una escola per als pilots professionals?
Sí, ja ha començat. Per això, a la primera G-Serie va venir el pilot espanyol Marc Roma, fill del Nani Roma, que és líder del Dakar. Es va quedar en cadira en un accident de motocross al Mundial Júnior amb 16 anys. Ara ja en té 17 i mig i ja ha vingut a fer una cursa. Amb aquests projectes els ajudem directament per tornar a les carreres.
El pròxim cap de setmana vindrà el Carlos Tatay, un noi que va tenir un accident fa tres anys al Mundial de MotoGP. S’ha quedat en cadira i vol tornar a córrer. Jo els hi ensenyo, però ells després han de buscar cadascú el seu camí…
