Albert Coma Zamboni va entrar a la presidència de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE) el març del 2000 per rellevar un Josep Maria Cosan que va plegar a mitja candidatura. L’actual president va iniciar el seu quart mandat, que expirarà al 2018, i sembla que serà l’últim. Abans, però, vol deixar una herència històrica com és haver entrat en el Circ Blanc de l’esquí alpí masculí.
–S’apropa la Copa del Món femenina, la segona al Principat després de Soldeu 2012 i sembla que a mida que s’apropa el dia hi ha més volum de feina.
–És que n’hi ha molta. Des del 2012 no hem parat. Hem acollit les finals de Copa d’Europa, hem anat provant les pistes, hem fet la nova de descens… No hi ha temps per aturar-nos. Crec que si la meteorologia ens acompanya el cap de setmana del 27 i el 28 de febrer, que és l’únic que no podem dominar, la resta de coses estan a punt perquè surti perfecte, com fa quatre anys.
–Comenten que hi ha un pla B i fins i tot C si el temps no és favorable.
–És que s’han de tenir. L’altre dia es va anul·lar un eslàlom de Copa del Món [Maribor] per falta de neu, a Crans Montana [fa tres dies] es va anul·lar el gegant perquè hi havia massa neu… Són coses que passen però hem de tenir esperança i pensar que tot sortirà bé.
–Inversió humana enorme?
–Sí, però tots els que estem aquí ho fem perquè ens agrada, ens ho passem bé i al cap i a la fi, és com si estiguéssim de vacances. Hi hauria gent com jo que pagaria per fer això perquè realment ens ho passem molt bé.
–Després de veure altres seus de Copa del Món, què té de diferent l’organizació de Grandvalira que la diferencia de la resta?
–Vam començar al 2008 a visitar altres seus, i al cap i a la fi gairebé son totes igual. Hi ha algunes, però, que porten a la Copa del Món tota la vida i ho tenen com una cosa normal i corrent. Nosaltres, com tenim proves cada tres anys i des de no fa gaire, hi posem molta més il·lusió. A més, estem als Pirineus i és més complicat perquè tot es fa als Alps. Baixar aquí li ha costat molt a la Federació Internacional d’Esquí (FIS) però els hem fet veure que a Andorra també podem fer-ho i la prova és que ens donen dues proves, més la del 2019.
–I més endavant, s’ha mirat de demanar alguna altra candidatura?
–Al juny hi ha congrés de la FIS a Cancun, i si el meu gran cap Conrad Blanch em dóna permís, que me’l donarà, en demanarem una altra pel 2021 o 2022. No es pot cada any perquè els pressupostos que es mouen són molt grans però cada dos o tres, sí. M’agradaria molt una Copa del Món masculina; és el que demanarem.
–Com ha aconseguit la FAE canviar la visió de la FIS cap als Pirineus?
–Ha anat bé organitzar Copes d’Europa i també hem tingut la sort que Marcus Waldner, que era director del circuit europeu masculí, ara és el de Copa del Món també d’homes i aquest coneix bé Andorra. Això és un avantatge. A les finals del 2019 tindrem al president i al secretari general de la FIS i tot l’staff. Ja no farà falta que els expliquem què es Andorra, ho podran veure in situ i veuran que el que els explico és veritat.
–Què els han fet canviar del 2012 a Andorra?
–Petits detalls. Alguna millora en seguretat, per exemple, però això es va modificant dia a dia. Des que vam fer l’Avet de la mà de la FIS tot s’ha anat modificant amb el seu coneixement. Tenim diàleg, tot es fa conjuntament i per això ens ha sortit tot bé fins ara.
–Toni Martí ha insinuat que vostè ja té una data de caducitat com a president de la FAE i ho va anunciar amb certa tristor. És cert això?
–Sí. Les candidatures duren quatre anys i les eleccions són cada any de Jocs Olímpics d’Hivern. Al 2018 [amb els de Pyeongchang, a Corea del Sud] plego, quan acabi la candidatura actual. De moment és definitiu, però el cap de Govern és un gran polític i sempre pot provar de convencer-me. Ja veurem.
–Ho ha intentat ja?
–Ja fa dies que em va darrere amb què no ho deixi.
–Pot canviar d’opinió, doncs?
–De moment tinc aquesta data i encara no he canviat d’opinió.
