- Bosch, el 4 de gener, abraçat a la bola que marca els 90º S. Foto: EL PERIÒDIC
–¿Els va comptar, els 2.040.400 passos des de la base Union Glacier fins al pol sud? ¿O ho diu a ull?
–Quan et passes 48 dies sol acabes pensant coses molt rares. Vaig calcular la mitjana i sí, surten aquests 2 milions.
–L’explorador Rune Gjeldnes aconsella fer testament abans de partir.
–Si ets pare de família, el testament i una assegurança potent és una exigència de mínima responsabilitat.
–¿Què hi ha, exactament, als 90º S?
–L’estació Amundsen-Scott, unes naus com sortides de la guerra de les galàxies i on una trentena de científics, es dedica a investigar els neutrins, les partícules essencials de l’univers.
––Triï: ¿Scott o Amundsen?
–Amundsen. No perquè fos el primer…
–…sinó perquè va tornar.
–D’entrada; Scott té l’aura èpica, sí, però va ser un mal estrateg i va arrossegar l’equip a una mort quasi segura. Amundsen es el perfecte aventurer: agosarat, però no temerari.
–¿Tip d’escoltar Héroes de la Antártida, la cançó de Mecano?
–Doncs no. A l’ipod hi portava sobretot catalans: Antònia Font, Manel, Serrat, Llach…
–Triï’n la sintonia de l’expedició.
–L’excepció al que acabo de dir: We dont’t need no education, de Pink Floyd.
–¿Lectures antàrtiques?
–Després de 10 hores de marxa, més dues més per muntar la tenda i el manteniment del bloc, amb prou feines em quedaven sis hores de son: el mínim. Així que poca lectura. Cap.
–¿El que més va trobar a faltar?
–El menjar, en quantitat i en qualitat. I enyorava sobretot l’escudella.
–¿El primer àpat quan va tornar a la civilització?
–A Punta Arenas, tot just arribar, em vaig cruspir tres hamburgueses. Vaig tenir diarrea tota la nit.
–¿Quants quilos va perdre?
–Vaig arribar a l’Antàrtida amb 83 quilos. I vaig tornar amb 68,5.
–¿Va deixar al pol algun record?
–Està prohibidíssim. Fins i tot a l’últim grau de trajecte has d’anar recollint els teus excrements.
–¿I què se suposa que cal fer, amb això?
–Portar-los a la base. Des d’allà ho expedeixen cap al continent.
–¿Un amulet que l’acompanyi sempre?
–Fotos de la dona io els nens Res més. Les manies a casa, la força l’has de portar al cap. La resta són noses.
–¿S’hi va ensopegar alguna bestioleta punyetera?
–Només hi ha vida –pingüins, foques i aus– a la costa. Terra endins, no hi ha res. Ni gèrmens. A l’Antàrtida no enganxaràs cap grip, no tinguis por.
–Per quadrar el cercle, ¿la tornada hauria d’haver sigut també a peu?
–M’hauria agradat fer com Messner, que va fer la travessa integral de l’Antàrtida, de costa a costa i passant pel pol.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
