–On va estudiar Història de l’Art? Quina valoració en treu?
–Va estudiar a la Universitat de Barcelona, a la Universitat de Lleida i a la Università degli Studi di Bari Aldo Moro, a Bari. De les tres en treu una molt bona valoració, ja que li va permetre complementar una formació que, en una de les tres soles no hauria pogut adquirir.
–Per què va decidir estudiar aquesta carrera?
–Vaig decidir estudiar aquesta carrera per pura vocació. Des de ben petita que m’ha interessat l’art en totes les seves formes, per les llengües i per les cultures. Tot i que no sabia quina carrera d’humanitats escollir, a poc a poc vaig veure que el que més em cridava l’atenció era la Història de l’Art. Gràcies a la meva formació he pogut ser conscient de missatges i interpretar el què ens envolta d’una manera molt més oberta i rica.
–En què està especialitzada?
–Des de fa un parell d’anys m’he dedicat a estudiar art romànic. Sortint del Màster en Identitat Europea Medieval, i en l’especialització de la difusió de les arts, és l’estil que més em crida l’atenció. Des de llavors que m’he centrat en treballar el paper social i polític que tenien les dones en la zona de l’Alt Urgell actual, una matèria que està per estudiar i que m’agradaria continuar. Paral·lelament, també m’he interessat i continuo fent-ho per arribada i el desenvolupament de les manifestacions romàniques a l’Alt Urgell i Andorra, especialment en arquitectura, pintura i escultura. Crec que és molt important posar a Andorra i l’Alt Urgell al mapa de les qüestions polítiques, culturals i artístiques i esborrar la idea preconcebuda que eren un territori residual. Ens enduem grans sorpreses en descobrir que no era així.
–Avui és el Dia Internacional dels Museus. Què li diria als ciutadans?
–Animaria a fer què els visquessin, a què s’interessessin per la cultura. Nosaltres, per exemple, als museus nacionals, oferim una bona diversitat de temàtiques, des de cases museu que ens mostren el rol de la família andorrana en les comunitats pageses, a cases més benestants, passant per una farga i el procés de transformació del mineral de ferro en lingots per comercialitzar, a un museu de l’automòbil, i fins i tot, un espai que interpreta l’art romànic de manera que el fa molt més proper i intel·ligible, l’Espai Columba. A més, els museus nacionals ofereixen un bon nombre d’activitats fora de la visita habitual: tallers per a nens, tastos d’aliments de productors autòctons, confeccions de productes artesanals també locals, xerrades divulgatives com les que entraran en el marc de les Jornades de l’art romànic (enguany les II), perquè el públic, en la seva total diversitat, pugui trobar la metodologia que més s’adequïi a cadascun. Perquè puguin trobar el seu lloc en la identitat col·lectiva del seu país.
–Com creu que s’ha de conservar l’art?
–Crec que l’art s’ha de conservar des del respecte i des del coneixement. Per sort, a Andorra, comptem amb un equip de restauradors, conservadors i comissions assessores del patrimoni cultural. En definitiva, d’equips interdisciplinaris que, aplicant cada especialista el seu coneixement, col·laboren a què es compleixi aquest respecte i cura del patrimoni.
