Aitana Gálvez és una jove estudiant d’Humanitats enamorada de l’art i el teatre, que l’any passat amb la peça La sala d’espera va guanyar el primer certamen de microteatre convocat per la Jove Companyia Nacional d’Andorra (Jocand), un concurs adreçat a joves entre 16 i 21 anys per visibilitzar diferents oficis teatrals i donar suport als joves artistes del país. Gálvez recomana l’experiència ja que el premi ha estat formar part de l’equip artístic de la Jocand durant un any, una experiència que recomana al 100%.
–Quina vinculació té amb el teatre?
–Abans de presentar-me al combat portava tres anys fent teatre amb la Irina i el Juanma, directors de la Jocand. De fet, va ser ell qui em va animar l’any passat a escriure alguna escena i presentar-la al certamen.
–Sabia que l’interessava la dramatúrgia?
–Sabia que m’havia presentat a les proves d’accés de l’Institut del Teatre en la categoria de dramatúrgia i direcció, tot i que finalment no vaig superar l’última.
–Què és el que més li agrada de crear teatre?
–Sempre he estat un mica observadora i el fet de poder visualitzar una cosa que t’has imaginat m’agrada més que interpretar-ho, perquè és pensar con funcionen tots els personatges, les relacions que estableixen entre ells, tenint en compte el lloc on passa i el context. Em sembla que t’endinses més en la història, perquè l’estàs creant tu. I després, poder veure el resultat ja és impressionant.
–Quin text va presentar al combat?
–Una escena ambientada en la sala d’espera d’una clínica d’avortaments.
–Per què va triar aquest tema?
–Perquè em sembla una qüestió tabú a Andorra i em va semblar interessant parlar-hi sobre com afecta aquesta realitat a diferents dones, amb independència de la seva edat o classe social. Em vaig intentar posar en la pell d’una dona que es trobés en aquesta situació per intentar plasmar com ho viuria.
–Sap què va valorar el jurat?
–Els va agradar molt el tema, per haver-se tractat poc i que se sortia una mica dels més habituals. També l’ambientació i la tensió argumental del text, que acaba sense resoldre’s, amb la possibilitat de continuar amb més escenes.
–En què va consistir el premi?
–En formar part de la Jocand durant un any. Vaig treballar amb ells durant tot l’estiu passat per crear el text i preparar l’escenografia d’una obra. També vaig ajudar en la producció. L’ambient va ser genial i tot plegat em va agradar moltíssim.
–Recomanaria als joves que s’apuntessin al combat?
–Al 100%. És una experiència que haurien d’aprofitar tots. Tant el Juanma com la Irina t’ensenyen moltíssim, tot el procés és molt intens, però val la pena viure l’ambient d’equip que hi ha. M’encantaria poder continuar formant-ne part.
