Va estacionar la seva vida durant un any, ara fa 18, a causa d’una lesió medular que la va deixar tetraplègica i postrada en un llit. Molts anys,dies i hores de rehabilitació li van fer decidir que s’entregaria, una vegada estigués física i mentalment preparada, a la causa que defensa actualment com a presidenta d’AMIDA, al respecte i a l’exercici de les persones amb discapacitats visuals,auditives i físiques.
–Quina és la seva afició preferida?
–Llegir,escriure,escoltar música i gaudir de la vida.
–Què li agrada més d’Andorra?
–D’Andorra m’agrada la seguretat que tenim per sortir al carrer a qualsevol hora del dia o la nit, sola o acompanyada i la metamorfosis que es viu a cada cop que es canvia d’estació.
–I el què menys?
–Veure que encara no hem sabut vendre el nostre país com el que es un paradís de sensacions a tot els nivells.
–Quin és el seu racó preferit del país?
–En tinc molts, depèn de com estigui.Seure a la vora d’un riu a l’estiu i escoltar l’aigua o passejar per qualsevol artèria comercial adaptada de manera correcta.
–Acostuma a reciclar?
–Si.
–Està d’acord amb pagar l’IRPF?
–Si perquè es necessari per poder gaudir de un bon estat de benestar social.
–Algun cop ha pensat en marxar a treballar a l’estranger?
–No.
–Li satisfà el model sanitari?
–Abans teníem un model sanitari que no van saber conservar a causa de l’abús que van fer d’ell i ara estem pagant les conseqüències.
–Comprar a Andorra és barat?
–No, els productes de primera necessitat com la carn,el peix o la fruita són molt cars.
–L’ interessa la política?
–Es clar,ens agradi o no la política ens condiciona més del que creiem.
–Se sent inquieta sense el mòbil?
–Gens.
–Quin és el programa de TV que més li agrada?
–Pràcticament no la miro. Però del poc que veig destaco els informatius,alguna pel·lícula i poc més, soc de ràdio i ara amb els Podcats que pots tenir la teva programació a la carta, és fantàstic.
–Té por a la mort?
–No gens, l’he viscuda de prop,vaig estar a punt de morir quan vaig patir la lesió i el que tinc clar és que no vull patir per haver-me de morir, forma part de la vida, tots sabem que no som immortals.
–Creus que desprès hi ha alguna cosa?
–Crec que és la pregunta que tots ens fem i que quan marxes ja no pots tornar per explicar-ho, per tant «qui lo sa».
–Practica algun esport?
–No, a causa de les seqüeles internes que m’han quedat no en puc fer.
–Intenta estalviar?
–Es difícil avui en dia estalviar, ho intento, però haig de fer molts números.
