Per IVÁN MOURE
Les eleccions per a la presidència de l’FC Barcelona del pròxim 18 de juliol també es juguen a Andorra, on hi ha més de 800 socis. Avui vindrà de visita Agustí Benedito (Barcelona, 22 de juny de 1964) per protagonitzar a la tarda una trobada amb els socis i simpatitzants a les sis de la tarda a l’hotel Fènix. Amb tot, té un punt de recollida de signatures a J&M Electronics Store, a dins de l’Illa Carlemany.
–Comença la carrera electoral amb un grup nombrós de candidats a la presidència. Què ha pretès transmetre en la seva posada en escena?
–Des del principi ens interessa parlar del programa i de propostes. Fugim dels grans titulars o de promocionar-nos amb noms de jugadors. Per això, ala primera roda de premsa vam parlar de les propostes patrimonials , a la segona de la proposta pels socis, a tercera del model de gestió i el compromís social; i a la quarta de les seccions del club. Així serà fins el final. Aquesta és la idea.
–A les últimes eleccions, on vostè era també aspirant, fins i tot els candidats vau admetre que va haver-hi més joc brut que intenció de vendre programes electorals. La situació actual tendeix al mateix?
–No volem entrar en aquest joc. Presentem la nostra proposta i si altres candidatures tenen altres estratègies no entraré en terrenys pantanosos. En tot cas, de moment no hi ha conflictes. i tan debò continuï així.
–Dues virtuts de Benedito?
–De mi no em demanis.
–I una dels altres candidats?
–Bartomeu, un home tranquil; Laporta, decisió i contundència; Freixa, valent; Farré, home amb idees clares; Majó, sensat; i Seguiment, compromisos.
–Què li preocupa dels rivals?
–Les enquestes parlen de Bartomeu i Laporta per davant de la resta però estem en 10-12 punts de diferència i queden molts dies. Tenim la convicció i il·lusió de que guanyarem aquesta carrera.
–Vostè preferia que Laporta es presentés, fins i tot abans de que ell mateix ho anunciés?
–És cert. Crec que és bo, tant ell com Seguiment i Farré amb Som Gent Normal. El procés electoral és el moment perquè algú com ell, que ha estat president, ho torni a intentar. Té coneixement del club i com més contrastem programes i propostes més beneficiós serà pel club.
–Això vol dir que estaria vostè disposat a ajuntar-se amb alguna altra candidatura?
–Nosaltres anem a guanyar les eleccions. No té cap sentit pactar si tenim el nostre model de club.
–És difícil elaborar un programa quan l’equip ho ha guanyat tot?
–El programa és molt ampli. Nosaltres oferim 100 propostes i del primer equip que n’hi ha 5. El Barça es molt gran i el programa està d’acord amb la dimensió del club.
–Ajuda tenir una experiència prèvia com a candidat a les eleccions?
–Sí en el sentit que hi ha algunes situacions que es repeteixen. Si no estàs experimentat, potser no poses el nivell d’atenció adequat; quan saps de que va no saps com acabarà, però ja saps el que és. No tens els nervis ni la pressió de la primera vegada. La resta de coses, com aconseguir signatures i crear el programa, no canvia gaire.
–Quines àrees del club creu vostè que coixegen, s’han de reforçar o necessiten un rentat de cara?
–La dimensió del barça es bestial i totes tenen marge de millora, però unes amb més urgència que d’altres.
–I quines són les urgents?
–Està tot exposat al programa però, per exemple, ens hem de replantejar el tema patrimonial. Ens estem jugant el model de club. Ens hem de prendre les coses amb calma, mirar-ho, remirar-ho, assegurar-nos que no assumim riscos innecessaris abans de decidir res. També quant a la política de socis, els nens de 7 anys han de tornar a anar a l’Estadi sense haver de pagar, com ha estat tota la vida. La Masia: hem de recuperar el nivell perdut. El màrqueting i patrocini encara estan a un nivell millorable.
–Què vol fer vostè amb les instal·lacions?
–El que es segur és que ens comprometem a fer de primer el nou Mini Estadi i en el terreny actual, el nou Palau Blaugrana, que serà referència al sud d’Europa i propietat del Barça. Això suposa 130 milions d’inversió i com considerem que el club no està en condicions d’atacar de manera immediata la gran actuació al Camp Nou, ens comprometem a invertir 50 milions en complements necessaris: escales mecàniques, ascensors, bars, bancs…
–La gran actuació al Camp Nou seria durant aquesta legislatura?
–No. Són dos anys per fer el Mini Estadi, dos mes per al Palau… Per poc que se t’escapi de les mans estàs en els cinc anys. Si el club va bé i anem al nivell d’ingressos que pensem assumir, aquesta seria una de les millors propostes de les pròximes eleccions. No ho decidirem abans.
–A nivell social vol rescatar el ‘Més que un club’?
–El Barça te l’obligació d’alinear-se amb la gent de Catalunya que defensa algunes causes nobles i hem d’intentar que estigui lligat a paraules com la solidaritat. Volem del Barça una institució propera a la gent.
–Li molesta Qatar a la samarreta?
–Respecto l’opinió d’altres però ho veig incompatible.
–És partidari d’algun patrocinador?
–El Manchester United rep 80 milions per la samarreta. El Chelsea acaba de signar amb un fabricant japonès de llantes [Yokohama] per 55. Nosaltres hauríem de tendir a barallar xifres similars a les del United.
–Vostè tindria poder per trobar res similar?
–Sí, però jo no, sinó el Barça.
–En el vessant esportiu, vostè ha parlat amb Monchi o Pogba. Té més coses entre mans? Alguna bomba?
–Ens concentrarem més en què hem de fer que amb qui hem de fer. Sé que hi ha altres candidatures que juguen als cromos de treure noms però hi ha una sanció pel mig de la FIFA i no estem en condicions d’anunciar res. Almenys nosaltres.
–Creu que els fitxatges electorals tindran aquesta vegada molt menys pes en els resultats?
–És molt difícil en aquestes condicions. Busques un jugador però no el pots incorporar ara… Competeixes amb desavantatge amb altres clubs. No té gaire sentit fitxar.
–Alguns mitjans de comunicació vinculen al Barça noms com el de Di Maria o Ramos, i sense candidats pel mig. Què té això de cert?
–Crec que això està en el terreny mediàtic.
–A vostè li han proposat algun jugador?
–No som de noms.
–En bàsquet, calen més calers?
–Diners no, però sí una profunda reestructuració.
–Començant per Xavi Pascual?
–No sé. Nosaltres estem considerant alternatives. En qualsevol cas si guanyem les eleccions parlarem amb ell i amb Joan Creus abans de prendre qualsevol decisió.
–Avui presenta el seu programa a Andorra. Amb quina intenció?
–El mateix que a la resta de punts de Catalunya. Hi ha socis amb interès per l’actualitat del Barça; no puc anar a tot arreu però allà on vaig el que vull és explicar les propostes i també escoltar les seves inquietuds.
–Andorra és un punt estratègic que pot decidir les urnes?
–El que sé és que es tracta d’un lloc amb tradició de Barça. Hi ha molt culer i no hi anem tot el temps que voldríem però almenys una tarda sí. En conec alguns culers i militants. Són molt barcelonistes, molt del Barça i activistes. Els que baixen per veure un partit i pugen demostren un exercici enorme de barcelonisme.
–Ha vingut vostè de visita a Andorra?
–Diverses vegades. Hi tinc amics.
–Quines activitats li agraden fer quan puja? És vostè dels que tira de compres?
–Esquiar no massa. Sóc més de passejar per la muntanya, de visitar amics i d’anar a menjar al algun lloc, que hi ha uns quants de molt bons.
