Benjamin Franklin, un dels pares fundadors dels Estats Units i el retrat del qual està immortalitzat al bitllet de 100 dòlars, va assenyalar que només tenia tres amics de veritat: la seva dona, el seu gos i els diners en efectiu. Els dos primers aspectes són subjectius; però, fins fa poc temps, era gairebé impossible viure a la societat humana sense disposar de l’últim.
De fet, els diners han tingut un paper important en el desenvolupament de la civilització humana. Tanmateix, recentment hem vist com ha anat, a poc a poc, perdent la seva forma material. Malgrat que els bitllets de banc amb un disseny bonic i les monedes brillants amb els escuts de cadascun dels estats o països són essencialment un dels seus símbols nacionals d’un estat (o el d’una unió d’estats, com és el cas de l’euro), la seva circulació és molt cara per a qualsevol pressupost nacional. És a dir, fins a cert punt, els diners mateixos generen la seva pròpia depreciació.
Assistirem al final de l’era dels diners en efectiu? Quins són els perills i els inconvenients dels diners digitals? Ens respon aquestes preguntes i altres Adrià Peribáñez, director d’innovació d’Andbank.
–Parlem dels nous mitjans de pagament i la perspectiva de la fi dels diners físics. És possible?
–És força difícil. Hi ha un arrelament cultural i la generació més gran tindria dificultats per deslletar-se dels diners físics. Els humans estimem molt la privadesa i els pagaments electrònics no la poden garantir al 100%.
Però, d’altra banda, la circulació de diners electrònics aporta una sèrie d’avantatges, com la conveniència, la immediatesa de les transaccions o inclús poder comprar amb un e-commerce. Addicionalment, permet que els actors financers garanteixin que els fluxos financers són lícits.
Per tant, tot i que la tendència a utilitzar diners digitals és creixent, no crec que renunciar a diners físics a Andorra sigui una perspectiva pels propers anys.
–La quantitat de diners físics emesa depèn de les reserves d’or i divises del país emissor. Què passarà amb els diners digitals?
–Realment, l’or ja no es fa servir com a reserva de la divisa amb el final del sistema Bretton Woods (als 70) i els diners físics (part de M0) són un subconjunt de la massa monetària (M1/M2).
Si parlem de les CBDCs (Central Bank Digital Currency), la tendència apunta a reutilitzar un màxim d’infraestructura ja existent. Europa es troba encara en una fase molt incipient on encara s’està discutint de l’arquitectura, si l’usuari final interactuarà contra el BCE (Banc Central d’Europa) o seran els bancs qui oferiran el servei, els límits de diners a dipositar, la transaccionalitat o els mecanismes per garantir la privadesa. Encara queda força feina perquè es converteixi en una realitat.
En canvi, sí que hem interactuat tots amb diners digitals, ja sigui enviant diners per Bizum, o una transferència mitjançant Wise o una compra a un comerç digital.
–Quina és la diferència entre una moneda digital i una criptomoneda?
–Per utilitzar una definició acceptada universalment, em referiré a MiCA (Markets in Crypto-Assets Regulation) i de manera molt simplificada.
Un criptoactiu és una representació digital d’un valor o un dret que es transfereix i custòdia electrònicament utilitzant blockchain.
Disposem dels e-money tokens, que és un tipus de criptoactiu referenciat al valor d’una moneda oficial.
Després els utility tokens, que donen accés a un servei o un bé.
Per tant, podríem dir que els primers ens poden servir com a mitjà de pagament i reserva de valor i els segons, com pot ser el cas d’Ether, ens permeten pagar els serveis de la xarxa Ethereum. Però està clar que aquests últims en molts casos són comprats amb finalitat especulativa.
–Com que estem parlant del desenvolupament de les tecnologies digitals al sector bancari, per què els bancs andorrans no suporten a un sistema de pagament ja generalitzat a nivell mundial com ho és PayPal?
–El mercat andorrà és relativament petit i, per tant, no prioritari per empreses tecnològiques globals. Però em consta que tots els actors del país estem fent esforços.
–Una vegada va esmentar que les persones que roben diners dels comptes bancaris són molt creatives. Com podem protegir-nos dels robatoris?
–És un tema d’educació. Hem d’entendre com funcionen les plataformes dels bancs i sobretot, ser molt cautelosos quan rebem missatges o trucades sospitoses. El fet que cada vegada hi hagi més mitjans de pagaments i plataformes, requereix ser extremadament cautelós.
Un exemple d’estafa, el Bizum invers: els estafadors sol·liciten que se’ls enviïn diners, i algun client accepta sense adonar-se’n.
–Una altra vegada, vostè també va dir que utilitzar codis QR és perillós. Per què exactament?
–Sobretot en el context per realitzar pagaments, hem de ser molt curosos que el codi que escanegem, sigui legítim.
Si el QR s’ha generat dinàmicament en un comerç, en regla general podem confiar.
Ara bé, com sigui un QR estàtic (com per exemple un adhesiu), és molt fàcil que un estafador hi posi un QR per sobre i que ens porti a una passarel·la de pagament no legítima, o una pàgina amb virus… Sempre per robar-nos diners o dades.
–Quan hi haurà euro digital a Europa?
–Doncs no sembla que serà pel 2024, les últimes notícies és que la fase de preparació ha de durar dos anys, o sigui novembre de 2025. Però encara no estarà llest per llançar-lo.
