31Moha31 (nom artístic de Sidi) és un artista de rap que va començar a fer música cap a l’any 2018 gràcies a un amic seu que el va animar. Es considera una persona perfeccionista, que lluita cada dia perquè els seus temes surtin de l’estudi amb la màxima qualitat possible. Ens ho explica en aquesta entrevista.
–Com es definiria?
–En general, soc una persona molt discreta que m’agrada molt estar al meu lloc amb la gent que conec, amb la gent que vull. Intento fer el que m’agrada, el que em sembla millor sense preguntar-me gaire on em porta tot això.
–Ser una persona discreta i a la vegada dedicar-se a la música no és contraproduent?
–Visc amb aquesta contradicció cada dia. A vegades acabes de gravar i necessites que el projecte que has fet surti a la llum, que la gent l’escolti. Però, d’altra banda, igual quan passa una estona m’agradaria deixar-lo per a mi. Això m’ha passat amb un àlbum que vaig gravar l’any passat i que encara no ha sortit a la llum. Tinc moltes ganes de treure’l però sento que encara no està llest. El vull treballar molt més, ja que soc molt perfeccionista.
–Creu que el perfeccionisme és bo?
–En la vida laboral sí, has de ser així. Però en un àmbit més creatiu com el musical crec que pot afectar a les persones. T’adones que per molt que és estudiïs i treballis els projectes poden no sortir com esperaves. Per exemple algun tema que he cregut que no tindria èxit n’ha tingut i viceversa. I és que el perfeccionisme fins i tot pot arribar a fer-te plantejar si serveixes per al que estàs treballant dia a dia, i pot minvar l’autoestima. Però al final el canvi es produeix quan res no surt com vols: si fas sempre la mateixa música no evoluciones, no et superes a tu mateix. Per això serveix el perfeccionisme. Però a vegades la música té certa màgia i el millor és gravar un tema avui i treure’l l’endemà, sense pensar. És depèn del tema.
–Quins van ser els seus inicis?
–Jo vaig començar escrivint, d’ençà que era petit va ser la forma que vaig tenir d’expressar-me. Sempre he sigut més d’escriure que de llegir per exemple, tot i que les dues coses van plegades. Sempre he escrit històries inventades, era la meva forma d’escapar-me de la realitat. Cap a l’any 2018 l’artista W’wise, que en aquell temps també treia música i tenia un projecte en concret, un dia que vam quedar em va dir que sí que volia fer un tema amb mi. No teníem pensat res, havíem quedat un dia qualsevol, però ho vaig provar. Tot i que he de reconèixer que al principi no em va agradar, odiava la meva veu i el món del rap no m’acabava de fer el pes. Tot i que he de reconèixer que escoltava rap en francès, però sempre amb distancia, ja que escoltava tota mena de música. Vaig començar així, i a poc a poc em va anar agradant cada vegada més, i quan vaig descobrir el món de la producció i l’edició em va encantar. L’època de la pandèmia a mi em va anar molt bé perquè vaig dedicar tot el meu temps a la música.
–Podem dir, doncs, que la seva passió per la música s’ha anat desenvolupant a poc a poc?
–Exacte. Si comparem l’amor per la música i una relació amb la parella, diríem que no és amor a primera vista, sinó una relació que a poc a poc va trobant un amor més pur i real.
–Com ha sigut la col·laboració amb Flake?
–Jo el vaig conèixer quan tenia 11 anys, ja que jugàvem al futbol. Just abans que comencés la pandèmia ell també estava fent els seus primers passos com a músic i jo li vaig dir un dia que si volia quedar quan tinguéssim temps lliure, però sense pensar en res en concret, només era la nostra manera de passar l’estona. El vaig convidar a casa meva i vam gravar un tema, però va ser fa molt temps, cap al 2019. Som del mateix grup d’amics, o sigui que hem anat fent coses junts, i ara ha sortit el tema que es diu Give to me.
