El ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, i el director del Departament d’Ensenyament Superior, Recerca, Innovació i Tecnologia, Xavier Campuzano, han presentat aquest dimarts el Projecte de llei de modificació de la Llei d’Ensenyament Superior del 2018, que introdueix noves directrius per ordenar el creixement universitari del país i marca, segons Baró, “un abans i un després en la manera d’entendre la política d’ensenyament superior a Andorra”. El text es troba actualment en fase de tramitació parlamentària.
La proposta estableix limitacions en la creació de noves institucions i en la duplicació d’estudis ja existents, amb l’objectiu d’evitar ofertes formatives repetides i garantir la coherència del sistema. “No té sentit acceptar un projecte que repliqui un portafoli d’estudis que ja s’ofereix a Andorra”, ha afirmat Campuzano, qui ha remarcat que “el mercat de l’educació no és un lliure mercat de comerç”. Baró ha insistit que “no volem créixer per créixer, sinó créixer amb propòsit i coherència”, i ha afegit que “no podem seguir autoritzant noves universitats fins que no tinguem clara quina és l’estratègia de país”.
“No podem seguir autorizant noves universitats fins que no tinguem clara quina és l’estratègia de país […] La modificació és el primer pas necessari per encarar una estructuració estable i coherent ” – Ladislau Baró
El text legislatiu habilita el Govern per crear l’Estratègia Nacional d’Ensenyament Superior, un instrument de planificació amb una vigència de cinc anys que determinarà els criteris i prioritats de desenvolupament del sistema universitari. Aquesta estratègia, que s’elaborarà amb la participació de la Universitat d’Andorra, l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior (AQUA), Andorra Recerca i Innovació (AR+I), la comissió legislativa competent i els representants dels estudiants, inclourà processos de consulta amb els sectors professionals i amb les pròpies universitats per definir conjuntament els àmbits prioritaris.
Segons Baró, “aquesta modificació és el primer pas necessari per encarar una estructuració estable i coherent de l’ensenyament superior”. Pel que fa a la seva aplicació, ha explicat que l’estratègia podria entrar en vigor a partir del curs 2026-2027, però ha advertit que “no s’ha de fer de manera ràpida”, ja que cal “un procés de consulta ampli que permeti enriquir la proposta inicial del Govern”. A més, ha afegit que l’estratègia no es podrà renovar de manera automàtica: “Cada cinc anys s’haurà de revisar i redefinir”.
El Projecte de llei introdueix un nou model de creixement orientat a la qualitat, el qual substitueix el sistema actual d’autoritzacions administratives per un model de discrecionalitat reglada. D’aquesta manera, el Govern podrà avaluar prèviament si una proposta s’ajusta als objectius estratègics abans d’iniciar el procediment complet. “Volem passar d’un model purament administratiu a un model estratègic amb intenció, amb propòsit i amb un sistema de prioritats”, ha explicat Baró. Els criteris que es tindran en compte inclouran la qualitat acadèmica, la modalitat d’estudis, el prestigi de les entitats promotores, el compromís amb la recerca i la transferència de coneixement, així com la sostenibilitat dels recursos públics.
“No s’ha de fer de manera ràpida […] Volem passar d’un model purament administratiu a un model estratègic amb intenció, amb propòsit i amb un sistema de prioritats” – Ladislau Baró
Fins que no s’aprovi la primera Estratègia Nacional, s’estableix una moratòria i no s’admetran noves sol·licituds per crear universitats o centres privats. Aquesta pausa també s’aplicarà entre dues estratègies, quan encara no n’hi hagi cap en vigor, mentre que les institucions ja autoritzades disposaran d’un termini de cinc anys per adaptar-se als nous criteris. En cas que una universitat no entri en conflicte amb els àmbits prioritaris definits per l’Estratègia, aquesta adaptació no serà obligatòria. Baró ha destacat que “no es tracta d’una mesura punitiva, sinó d’un procés d’adaptació ordenat i responsable”. Si es detecten incompliments, s’establiran mesures proporcionades segons la gravetat, però sense revocar el permís d’activitat.
El ministre ha reconegut que les universitats actuals “tenen aspectes a millorar” i que aquest projecte constitueix “un primer pas per avançar cap a l’excel·lència acadèmica, professional i de recerca d’acord amb les necessitats d’Andorra i el seu teixit empresarial”. A més, ha defensat que la reforma “fa el sistema més restrictiu, més exigent i més coherent amb les necessitats del país”, i que l’objectiu és consolidar “universitats fortes i sòlides, no una proliferació desordenada de centres”. Per garantir la continuïtat i la qualitat del sistema, el ministeri ja ha iniciat la contractació de dos nous tècnics que donaran suport al seguiment i avaluació de l’Estratègia Nacional.
Les institucions ja autoritzades disposaran d’un termini de cinc anys per adaptar-se als nous criteris establerts en l’Estratègia Nacional d’Ensenyament Superior
Finalment, tant Baró com Campuzano han volgut remarcar que la nova normativa s’alinea amb els principis de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) i amb els estàndards europeus de qualitat (ESG). Per aquest motiu, han confirmat que Andorra “manté el model europeu de 3+2 (grau i màster)” i han descartat adoptar el sistema espanyol de 4+1. El ministre ha subratllat que la reforma busca garantir “la transparència i la seguretat jurídica” i assegurar que les universitats “informin correctament els estudiants sobre la validesa professional dels seus títols”.
