El comiat a Sergi Mas ha estat molt més que un funeral; ha estat un acte col·lectiu de reconeixement a una vida dedicada a construir cultura i identitat. Fill adoptiu de Sant Julià de Lòria i andorrà de cor, deixa un llegat que transcendeix l’obra material per convertir-se en part del nostre imaginari compartit. La presència dels gegants a l’entrada de l’església, símbols vius de la seva creativitat, ha omplert l’espai d’una emoció que només es reserva a aquells que han fet país.
Aquest homenatge també interpel·la les institucions. Si volem preservar el que som, cal anar més enllà dels gestos puntuals i garantir polítiques culturals sòlides i continuades. Massa sovint la cultura queda en segon terme, quan és precisament un dels pilars de l’estat del benestar i de la cohesió social. Recordar figures com Mas hauria de ser també un compromís amb el suport real als creadors.
Andorra creix i evoluciona, però no pot fer-ho desarrelada. Protegir el patrimoni i impulsar la cultura és apostar per un futur amb identitat, obert i inclusiu, on el progrés no es construeixi a costa de la memòria, sinó gràcies a ella.
