L’accessibilitat a Andorra és bona, però amb punts a millorar, sempre es pot avançar. Pel que fa a la gent amb mobilitat reduïda hi ha molt marge de millora, ja que molts carrers presenten esquerdes o bé poca unificació del paviment i això pot provocar un entrebanc amb una persona amb dificultats per a caminar, per exemple, tot i que qualsevol persona pot patir el mateix accident i fer-se mal encara que tingui una facilitat per caminar amb pas més ferm.
A molts restaurants i centres d’oci l’accessibilitat és complicada per a gent que va amb cadira de rodes, ja que no passa la cadira entre les portes, per una qüestió d’espai reduït a l’establiment, normalment a la zona dels lavabos. Per aquestes persones una part que tampoc es compleix és l’accessibilitat amb rampa a un munt de llocs, sense anar més lluny molts edificis d’habitatges no compten amb aquest punt a favor, a tenir en compte per a futures construccions.
La gent amb poca capacitat auditiva o visual necessiten una atenció a part amb codi braille o bé llenguatge de signes. El braille no s’utilitza enlloc a part dels ascensors, i també es podria incorporar a les cartes dels restaurants, per posar un exemple. Els semàfors, encara que no tots, disposen d’un sistema de so concret per informar a la gent cega quan pot creuar i quan no, i la gent sorda ho veu mitjançant unes tires led de color verd o vermell segons el pas que pertoca als vianants.
Encara que s’hagin fet molts avenços pel que fa a l’accessibilitat més responsable, queda feina per fer, i és un aspecte a tenir en compte perquè totes les persones, en general, puguin transitar d’una manera segura i cautelosa pels carrers de vianants del país, i no es trobin amb problemes durant el seu recorregut.
