La proposta de fixar els preus de la futura residència universitària de Sant Julià de Lòria entre els 300 i els 500 euros mensuals respon, d’entrada, a un exercici lloable de connexió amb la realitat estudiantil. Basar-se en una enquesta feta a una seixantena d’estudiants de l’UdA és una forma directa de conèixer les seves capacitats econòmiques i garantir que el projecte neix amb una vocació d’accessibilitat. Aquesta franja de preu és, sens dubte, un objectiu raonable i necessari per garantir l’atractiu de la universitat i la viabilitat del projecte educatiu al país.
Tanmateix, l’ambició del projecte xoca amb la complexitat que suposa la seva execució. Els costos de la rehabilitació de l’hotel Pol, en desús des de fa anys, la inflació dels materials de construcció i les despeses generals d’edificació plantegen un escenari d’incertesa. Fins que no es defineixi el model d’obra serà difícil assegurar que els preus promesos es podran complir.
Amb tot, cal celebrar l’impuls polític transversal que rep el projecte, tant des de l’equip de l’administració comunal com des de l’oposició, que el veu com una oportunitat per revitalitzar la part alta de la parròquia i atendre una necessitat creixent. La residència universitària no és només una inversió en habitatge, sinó una aposta pel futur educatiu i social de Sant Julià de Lòria.
