Després de protagonitazar l’inici de la campanya electoral per a les comunals, la ministra Rosa Ferrer ha mantingut la seva activitat donant suport a la llista de Cd’I + Liberals. L’excònsol d’Andorra la Vella no s’ha amagat, ens al contrari, ha estat ben visible per a desgrat del cap de Govern i de la resta dels seus ministres. El pacte que Toni Martí i Ferrer van signar a les generals –extensible per a les comunals– s’ha trencat de la pitjor manera, encara que el divorci no s’ha consumat encara i és qüestió de temps que la ruptura deixi vacant una altra vegada el Ministeri de Salut.
Ferrer ha posat dos cops el seu càrrec a disposició del cap de Govern, que no ha acceptat la renúncia. No és un bon moment per alimentar picabaralles quan està en joc el poder a les parròquies. L’afer Ferrer està indigestant a més d’un polític taronja, i a molts ministres que han de compartir el consell de ministres amb qui, en la seva opinió, s’ha passat al bàndol de l’oposició liberal.
Malgrat la falsa aparença de tranquil·litat, Martí i Ferrer estan fent un pols. Ambdós són polítics veterans, coneixen els secrets de la política andorrana, i els dos són bons estrategues, i no és el mateix que la ministra marxi cansada per la situació, a que cessi de forma obligada.
Ferrer està tipa. És de domini públic. Però en la seva agenda hi figuren tres projectes que la mantenen al capdavant del Ministeri de Salut: dret i deures dels pacients; Pla Nacional de Salut, i adaptar la CASS al nou entorn assistencial.
Tot fa indicar que si hi ha renúncia, serà perquè el cap de Govern –segurament pressionat pel malestar dels seus ministres– la provoqui. Mentre, Martí s’ha d’empassar veure com la seva ministra fa campanya en contra dels candidats demòcrates a Andorra la Vella.
Menu
Menu
