Les manifestacions són una eina legítima i necessària en democràcia per fer sentir la veu de col·lectius afectats per polítiques injustes o ineficaces. La revolta pagesa que ha començat amb una marxa lenta entre la Seu d’Urgell i Oliana exemplifica el malestar del sector agrari, que denuncia la pressió administrativa, les condicions econòmiques adverses i la competència deslleial. Aquesta protesta s’emmarca en un context europeu més ampli, on els agricultors exigeixen solucions reals als seus problemes.
La història ha demostrat que moltes conquestes socials s’han assolit gràcies a la mobilització ciutadana. No obstant això, les protestes han de trobar un equilibri entre la seva efectivitat i el respecte als drets de la resta de la societat, evitant perjudicis innecessaris. Quan la protesta esdevé excessivament disruptiva, es pot perdre suport social, cosa que en dificulta l’èxit.
Més enllà de la protesta, és responsabilitat de les institucions facilitar un diàleg efectiu i donar respostes concretes als problemes plantejats. Quan els canals institucionals fallen, la mobilització no només és legítima, sinó necessària per garantir que la voluntat popular no quedi supeditada a interessos econòmics o burocràtics.
