La família és un vincle molt important per a una persona, de fet, el més important. La família et protegeix, et cuida, et consent i et salva quan estàs malament, és el fil conductor que filtra totes les nostres emocions, ja siguin bones o dolentes.
Cada persona compta amb un tipus de família diferent: monoparental, nuclear, homoparental, adoptiva, entre d’altres. No tothom té la sort de mantenir als seus pares junts i això afecta en la manera de ser de cada persona, hi ha gent que li afecta més i gens que no tant. És rellevant anar al psicòleg quan no pots arribar a gestionar les emocions en temes tan rellevants com la família, que afecten en el més profund del cor, i fa mal, molt.
Per sort els amics moltes vegades supleixen mancances que la família mai t’arribarà a aportar pel que sigui, tothom s’ha de rodejar de bons amics i socialitzar per arribar al nivell de felicitat i gaudir dels moments d’oci amb qui vols i esculls per estar a la teva vida, també aplicable a la família, ja que persones de les quals la componen no acaben d’arribar a desenvolupar bé el seu paper com a mare, pare, germà, avi o àvia.
Només hem de tenir clara una cosa, ni tota la família és família, ni tots els amics germans s’ha de buscar un equilibri on la finalitat sigui tenir persones a prop que et cuidin i t’estimin com et mereixes.
La comunitat que formen els pares i els fills, així com els llaços que els uneixen, són el fonament de les inclinacions i impulsos a l’interior de la família, cosa que deixa clar i indubtable que les lleis de la seva constitució tenen com a fonament les lleis del dret natural. La família és la cèl·lula principal de la societat, és on s’aprenen els valors i la pràctica d’aquests constitueix la base per al desenvolupament i el progrés de la nostra societat.
