Malgrat la bona voluntat institucional i el balanç aparentment positiu que presenta el Comú d’Andorra la Vella, amb 128 ajudes socials concedides en el que portem d’any, la realitat social de la parròquia planteja interrogants que no es poden obviar. L’augment de demandes i, sobretot, el fet que les línies d’ajuda més recents —com les d’habitatge— avancin amb una lentitud preocupant, posa en evidència les mancances estructurals del sistema. Quatre ajuts en sis mesos no poden considerar-se una fita quan l’accés a l’habitatge digne és una urgència quotidiana per a moltes famílies. A més, l’excusa que cal esperar una negativa del Govern per activar la resposta comunal no fa més que traslladar el problema entre administracions i cronificar la desatenció. Si l’objectiu és complementar les ajudes nacionals, cal fer-ho amb proactivitat, no amb dependència. Assumir responsabilitats, simplificar tràmits i reforçar la coordinació són passos imprescindibles per convertir l’oferta social en una resposta real i àgil.
