Les Festes Majors no s’aturen, i ara arriben per patida doble al país. Així, ahir van donar el tret de sortida la d’Encamp i la de la Massana, continuant així la mostra de tradició que cada estiu aixopluga les parròquies i pobles del Principat.
Val a dir que la importància d’aquestes tradicions, que van molt més enllà de les festes i l’alcohol que cada cop predomina més, es marca com a fils invisibles que connecten el passat amb el present, atorgant una riquesa cultural i un sentit d’identitat arrelat a cada comuna.
Aquestes tradicions es converteixen, doncs, en l’essència i el caràcter singular del territori que cal mantenir per no perdre l’herència cultural, gràcies a danses, plats, música, balls i tot un seguit de punts suspensius que fan de cada lloc un d’únic.
Caldria no transformar aquestes festivitats passades en festes populars per a l’esbarjo juvenil barrejat amb disbauxa i mals comportaments. Tot i mantenir moltes de les activitats, sembla que a poc a poc es va perdent l’essència bàsica de les festes majors, i hauria d’anar sent hora d’adonar-se del fet i procurar evitar-ho, ja que més enllà del ja citat, aquestes tradicions són un recordatori de qui som, d’on venim, l’evolució que hem patit fins ara i cap a on anem. Per això és necessari preservar-les, perquè és una inversió de riquesa en la nostra història.
Més encara, en l’actual món globalitzat, les tradicions ens permeten celebrar la nostra singularitat enmig de la interconnexió, honorant i recordant el passat mentre es pensa en el futur. I aquest no volem que sigui el més allunyat d’allò que ens va fer créixer també com a societat, i que any rere any tothom vol celebrar amb el millor dels records, perquè això, encara que no s’ho cregui tothom, són les tradicions.
