Després de dues setmanes frenètiques de notícies, propostes electorals, promeses a l’aire i debats, ahir es van tancar les eleccions comunals. Unes eleccions que, a banda de suposar nous mandataris parroquials –i certificar la continuïtat d’alguns altres– van demostrar que la desafecció política sembla ser que cada vegada és més alta i que la decadència democràtica està molt present.
Així, dels 30.401 votants cridats, només 16.644 van exercir el seu dret. És a dir, el 54,75%. La xifra parla per si sola, però encara es pot exemplificar millor si es compara amb les comunals del 2019, quan la participació va ser 56,54%. Encara més, a les eleccions de l’any 2015, la participació va ser d’un 60,69%. Així que alguna cosa ha passat en aquest poc temps perquè la desafecció vagi any rere any en augment.
Entrant al detall, aquestes eleccions comunals només una parròquia ha incrementat la seva participació de vot: la Massana, passant d’un 51,13% l’any 2019 al 59,52% d’enguany. La resta, totes a la baixa. La més destacada és la de Canillo, però, al cap i a la fi, només comptava amb una candidatura. Encamp i Ordino han disminuït un 5%, Sant Julià de Lòria un 3% i Escaldes-Engordany un 2%. Crida més l’atenció que Andorra la Vella, igual que en les darreres eleccions, ni el 50% dels seus electors hagin exercit el seu dret a vot.
La gent es cansa de promeses que acaben sense compliment, de veure com es posen en marxa accions que només beneficien uns pocs, que un mateix partit lidera en la majoria de les parròquies i que, entre tots, no es pugui arribar a consensos i a implementar polítiques que de veritat millorin la qualitat de vida de la població. La resposta és clara, això no és cap festa de la democràcia, és un exemple de desafecció política.
