No cal pensar de més per a saber de l’evidència que els joves d’avui dia seran les directrius del futur de la nostra societat. Però sembla ser que passa per alt a molta gent, i potser ja va sent hora de prendre’n consciència.
Parlar de ser arquitectes dels pròxims anys no només passa per a dir-ho a terme general, sinó en fer-ho en totes aquelles matèries que afecten, directa o indirectament, a tota la població. I per això, potser no s’hauria de parlar de futur, sinó de present. Així doncs, tota aquesta generació representa un encaix molt important perquè actuen com a agents de progrés, com a motor de canvi i d’esperança. La seva importància radica en la seva capacitat d’innovació i adaptabilitat, a més de poder aportar un altre punt de vista de les coses.
En primer lloc, son tot això perquè mitjançant la seva energia i passió són capaços de desafiar les normes establertes i proposar noves idees o inclús solucions als problemes. Inclús va més enllà. La seva capacitat d’assumir riscos els permet qüestionar l’satuts quo i buscar alternatives més inclusives i sostenibles, d’acord amb el món actual.
Una altra de les raons de la seva importància és la seva perspectiva de les coses. Una perspectiva única. No estan arrelats a velles tradicions ni estructures, fet que els permet veure els desafiaments, com s’ha esmentat, des d’una altra perspectiva que els permet qüestionar les pràctiques establertes i cercar solucions més equitatives. A més, compten amb un entusiasme que arriben a contagiar a la resta de la societat per a prendre consciència dels canvis positius.
Així que sí, encara que sembli mentida, els joves són molt més importants dels que pot arribar a semblar, i la societat no dona mostres de ser-ne conscients. Si es vol optar a un futur, inclús un present millor, potser caldria donar més veu a aquells que no la tenen.
