El mal ús (abús) de la presó preventiva

El passat 29 de maig, la jutge Carmen Lamela va dictar el processament per a Sandro Rosell, la seva dona, Marta Pineda, l’advocat andorrà Joan Besolí i tres persones més a l’entendre que formaven part d’una organització criminal que va ocultar diners desviats de la  Confederació Brasilera de Futbol pel seu expresident Ricardo Teixeira, investigat als Estats Units. Rosell i Besolí estan a la presó des del maig de 2017, Una presó preventiva que han recorregut sense èxit en nombroses ocasions.
Ara la jutge ha donat el seu vist-i-plau al trasllat de l’expresident del Barcelona i de l’empresari lauredià a una presó catalana en haver dictat ja l’ordre de processament contra ells i altres quatre persones per presumptament blanquejar 20 milions d’euros de la Confederació Brasilera de Futbol. Més d’un any en presó preventiva, és a dir sense condemna i, per tant, prevalent una presumpció d’innocència que la privació de llibertat deixa en un no res. No es tracta de pronunciar-se sobre els fets pels quals estan imputats i van ser detinguts –ho farà la justícia– però sí cal incidir en l’ús (abús) de la presó preventiva.
En qualsevol país constitucional, l’objectiu de la presó preventiva és assegurar la presència de l’imputat al judici i hi ha mesures alternatives a aquesta figura per aconseguir-ho, sobretot després d’un temps llarg a la presó. En aquest sentit alguns advocats espanyols denuncien que la presó provisional és fa servir com a instrument de coacció perquè els imputats diguin el que el jutge vol o perquè s’acusin uns als altres. I afegeixen que això pot vulnerar els drets consagrats en l’article 24.2 de la Constitució espanyola, a la presumpció d’innocència i a no confessar-se culpable. Besolí serà traslladat a una presó catalana, més a prop de la família, però seguirà en presó preventiva.