La crisi de l’habitatge a Andorra es manté sense respostes concretes, tot i les múltiples iniciatives polítiques. D’una banda, el Govern continua estudiant les esmenes a la llei Òmnibus, amb més de setanta propostes avaluant-se, mentre que, d’altra banda, s’espera l’anunci del preu de lloguer assequible, que sembla situar-se al voltant dels 800 euros. Però, si aquest import representa el 30% del salari mitjà, quines condicions laborals caldrà per poder accedir-hi?
Aquesta situació es complica encara més amb la construcció de nous habitatges, sovint en petites quantitats (20 o 40 pisos), que no poden cobrir la gran demanda existent. A més, des de l’executiu també s’estan impulsant mesures per fer aflorar els pisos buits al país, una proposta que, tot i que podria alleujar la situació, encara no ha donat resultats visibles.
A més, el Govern treballa en la construcció de nous habitatges i en l’estratègia d’aflorar els pisos buits al país. Propostes que, tot i ser necessàries, no han arribat a solucionar de forma immediata la manca d’habitatge digne. Mentrestant, les mobilitzacions al carrer, com les organitzades per la Coordinadora per l’Habitatge, segueixen guanyant força, recordant que, malgrat els esforços, la crisi continua ofegant la població.
