El romànic és un dels elements característics d’Andorra. És un patrimoni valuós que identifica el país i que marca la història que es va viure en aquestes valls. El ventall d’esglésies i edificis de l’època en la qual s’estilava aquest estil a Europa és ampli. És un patrimoni valuós que s’ha de cuidar, a més de donar-li rellevància tant dins com fora de les nostres fronteres. L’esfondrament del campanar de l’església de Sant Vicenç d’Enclar, a causa dels elements meteorològics que van afectar durant el dia d’ahir, és un cop dur pel significat que té. Són molts segles d’història els que hi ha a darrere i és uns dels referents arquitectònics a la parròquia d’Andorra la Vella i el país.

El patrimoni és de tots i se n’ha de tenir cura, perquè es trobi en les millors condicions i que no es produeixin incidents com l’esmentat, en el qual una part de l’edifici va acabar convertida en un munt de pedres. Una imatge desoladora que necessita restablir-se amb la màxima celeritat, perquè l’església es reconstrueixi i torni a tenir el seu campanar elevat. Es necessita que monuments d’aquest tipus comptin amb el seguiment més gran possible per tenir totes les garanties de seguir per seguir petuant-se en el temps.

A més, es dona la circumstància que Sant Vicenç d’Enclar és un dels indrets aspirants a formar part de la candidatura del Coprincipat per entrar a la llista del patrimoni Mundial de la Unesco, en una proposta transnacional amb participació també d’espais d’Espanya i França, i que vénen a donar a conèixer la formació i consolidació d’Andorra com a país. Aquest aspecte fa encara més evident que el patrimoni s’ha de conservar amb totes les garanties, per assegurar la pervivència d’allò que conforma la construcció del país.