La utilització del català va en declivi a Andorra. Així ho reflectien les dades de l’estudi de coneixements i usos lingüístics que ahir va presentar el Govern. És una dada preocupant, perquè és la llengua oficial del país, que hi és present en tots els estaments de la vida diària, però en canvi, està perdent força els últims anys, mostrant un descens preocupant respecte a la utilització. L’arribada de persones de fora del país, especialment d’Espanya, provoca que el castellà hagi guanyat terreny i fins i tot s’hagi convertit en la llengua predominant. També ve acompanyat que forans que s’estableixen al país, tot i no ser espanyols, empren aquesta llengua per comunicar-se.

En diversos àmbits el català queda relegat. A l’administració, botigues, transport públic, bars i restaurants les xifres marquen que els treballadors no atenen amb l’idioma oficial. Tampoc en la sanitat, ja sigui en els Centres d’Atenció Primària com a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell. El mateix ciutadà, per costum, en la majoria d’ocasions canvia de llengua quan algú se li dirigeix en castellà, encara que la persona amb la qual està conversant entengui el català.

A vegades, fins i tot, ja ni s’intenta emprar-lo. En àmbits familiars i d’amistat, la transmissió lingüística sí que és favorable, però en la resta, i especialment de cara al públic, costa sentir parlar en català. És una mancança que en un bon grapat d’ocasions s’hi ha posat èmfasi, però les campanyes a favor de la utilització portades a terme els últims anys no han canviat la tendència. És una problemàtica real que s’ha de tractar de revertir per tal de conscienciar a la ciutadania, per resguardar un dels elements identitaris d’Andorra com és la llengua. El Govern té l’obligació de realitzar les campanyes de sensibilització, però és la mateixa persona qui s’encarrega del seu ús.