Les negociacions entre la CASS i els fisioterapeutes s’han desencallat i sembla que avancen a bon ritme. Sense dubte, una molt bona notícia tenint en compte la gran quantitat d’usuaris que necessiten d’aquest servei sanitari. El principal punt de discòrdia davant la proposta inicial de la parapública era la limitació de deu sessions de fisioteràpia, únicament prorrogables si un metge rehabilitador així ho constatava i amb un màxim de 30 sessions subvencionades. Finalment, sembla que la CASS ha accedit a negociar i que està disposada a reavaluar la proposta inicial. Una posició que celebren des del col·legi de professionals. 

El conveni s’emmarca dins la reestructuració que s’està duent a terme a la sanitat pública del país per intentar controlar la despesa i reduir el dèficit. De fet, el mateix col·legi de fisioterapeutes està d’acord en què cal un control més acurat del seu ús malgrat que discrepen que això signifiqui limitar les sessions. 

La reorganització de la sanitat no és una tasca senzilla i, es prenguin les decisions que es prenguin, generaran crítiques i detractors. Conscients d’això, però, cal dur a terme la reestructuració agilitzant i simplificant els processos i evitant actes i visites mèdiques innecessàries. Partint d’aquesta premissa, sembla totalment ineficient que totes les patologies hagin de passar obligatòriament per una revisió d’un rehabilitador després d’haver fet només deu sessions. Passar prèviament pel metge de capçalera en alguns casos tampoc sembla necessari. En el cas de patologies cròniques, la via hauria de ser molt més directa i en el cas, per exemple, de lesions com pot ser el trencament d’una extremitat, el mateix fisioterapeuta hauria de poder fer l’avaluació de les sessions que el pacient necessitarà per una correcte rehabilitació. El control s’ha de dur per assegurar que ningú abusi del servei, però no per limitar-lo.