Semblava que no, però sí. L’èxit més que positiu de la segona edició del festival Classicand confirma que, sorprenentment, la música clàssica té un lloc assegurat dins del prisma cultural d’Andorra i que compta amb el suport del públic. El festival esmentat ha aconseguit donar visibilitat a un sector que dia rere dia continua lluitant per fer valdre els seus drets, i és que si d’alguna cosa no va precisament sobrada la música clàssica, així com qualsevol altre art, és d’una base estable que permeti als seus artistes viure de la seva passió, independentment quina sigui. Un afer que passa, principalment, per una visibilitat que ha de ser donada per les institucions governamentals, apostant per aquestes iniciatives i per una cultura que està més viva que mai al país. Els artistes són un dels grans motors d’una nació i hem de cuidar-los, o del contrari acabaran marxant fora de les nostres fronteres. I raó no els hi faltarà, després de veure com en el prisma social són tractats com a ciutadans ‘de segona’.