La guerra oberta entre el Consell General i l’Agència de Protecció de Dades continua sumant capítols a la seva història, amb un atac constant entre ambdues parts en el qual sembla que cada dia es diu una cosa diferent: que si la directora de l’APDA volia incrementar-se ella mateixa el seu salari, que si s’han emès unes informacions incorrectes i esbiaixades... Tot un embolic que fa que arribi un punt en què la ciutadania se senti totalment perduda en aquesta qüestió i ja no sàpiga a quina de les dues parts creure. Com a totes les històries, la veritat sempre és un fet subjectiu i un cel difícil d’esclarir, però en aquest cas sembla més complicat que mai. El que si està clar és que els ciutadans ens trobem amb una altra guerra oberta entre institucions públiques que no sabem com acabarà, però que torna a agafar el protagonisme al prisma social del país i que deixa, un cop més, les qüestions realment necessàries en segon pla. Quina llàstima, sincerament.