El Tribunal de Comptes ha posat en evidència diverses irregularitats en la gestió econòmica de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA) durant els exercicis 2022 i 2023. Un dels aspectes més destacats fa referència a les retribucions per hores extraordinàries satisfetes a la cap de l’agència, Resma Punjabi, i a una inspectora. L’any 2022, el cost total d’aquests pagaments va ascendir a 3.849 euros, mentre que el 2023 la xifra es va situar en 411 euros (230 per a punjabi i 181 per a l’altra treballadora). En ambdós casos, el Tribunal constata que no s’ha facilitat cap base normativa que empari aquestes retribucions, ni justificació sobre les causes que les haurien motivades ni sobre la seva quantificació.
Els informes recorden que, d’acord amb la Llei 29/2021, la directora i els inspectors tenen la consideració d’autoritat pública, i que el seu exercici es caracteritza per la llibertat d’actuació i la plena responsabilitat, sense estar subjectes a la limitació horària pròpia del personal laboral. Per aquest motiu, el Tribunal considera que les contraprestacions per hores extraordinàries “no tindrien cabuda” per als càrrecs esmentats i adverteix que aquests imports podrien tenir la consideració de pagaments indeguts, amb eventuals responsabilitats civils i administratives, segons el que disposa la Llei general de finances públiques.
A l’exercici 2023 s’hi afegeix un altre concepte retributiu: una gratificació de 200 euros percebuda per la cap de l’agència en concepte de casament. El Tribunal no ha localitzat cap disposició normativa que justifiqui aquest abonament i recorda que el fet que una gratificació idèntica s’hagués pagat a una altra treballadora el 2022 sense objeccions no eximeix de responsabilitat.
En les seves al·legacions, Punjabi ha defensat que les hores extraordinàries es van derivar d’una “càrrega de treball excepcional” provocada per la implementació de la nova Llei de protecció de dades i per la baixa d’una inspectora. Segons afirma, aquesta situació va obligar-la a ella i a una altra treballadora a assumir responsabilitats addicionals que, a criteri seu, justifiquen els complements rebuts. També ha recordat que entre el 2015 i el 2021 es va establir un complement mensual de 300 euros a la direcció i a una inspectora per cobrir vacants, i que l’any 2012 es van abonar retribucions similars en circumstàncies anàlogues, “sense objeccions per part del Tribunal”.
Pel que fa a la gratificació per casament, Punjabi argumenta que es va efectuar d’acord amb els criteris establerts en la Guia interna de Gestió de Persones, i que la mesura es va aplicar de forma coherent amb actuacions anteriors dins la mateixa entitat. “Aquest tipus de reconeixements s’han concedit anteriorment i formen part dels beneficis socials previstos per a càrrecs amb disponibilitat plena”, ha indicat.
El Tribunal, però, rebutja aquestes explicacions i afirma que “no es disposa de cap base normativa que justifiqui aquests pagaments, ni pel concepte, ni per la forma, ni per la seva quantificació”. Per tant, es manté el criteri que aquestes retribucions podrien constituir pagaments indeguts i comportar responsabilitats administratives o civils. Per aquest motiu, s’hauria iniciat formalment el procediment sancionador contra les persones responsables, de conformitat amb el que preveu el Decret legislatiu de la Llei general de les finances públiques.
A banda d’aquestes observacions, l’informe de fiscalització del 2022 també assenyala altres deficiències en la gestió, com ara l’absència de mancomunació en les firmes autoritzades dels comptes bancaris de l’agència, la manca de justificació en determinades despeses i procediments de contractació de personal no objectius. Es fa constar, a més, que no es respecta el principi d’universalitat pressupostària en algunes operacions comptables.
