“L’economia andorrana ha resolt amb relativa solvència els desafiaments que ha patit l’economia mundial entre el 2019 i el 2023”; o el que ve a ser el mateix, des de l’any anterior a la crisi sanitària de la Covid-19 i els anys immediatament posteriors. És per això que la nota que es podria assignar a la fita dita és un “notable alt”, si bé el país té per endavant un període 2025-2030 amb molts “interrogants i desafiaments”.
Així ho defensa avui el professor d’economia a IESE Business School, Javier Díaz-Giménez, coautor de l’estudi macroeconòmic ‘El Principat d’Andorra: una anàlisi macroeconòmica comparada’, que presentarà aquest divendres en una conferència organitzada per l’Empresa Familiar Andorrana (EFA).
En l’esmentat treball, Díaz-Giménez posa en relleu que enmig d’un “període convuls i complicat a tot el món”, el PIB andorrà ha crescut, però que com que la població també ho ha fet, ni el PIB per càpita ni per empleat, en termes reals, “ha recuperat els valors en què estaven el 2019” tot i que, segons el mateix expert, “ha faltat poc”, en els dos casos per igualar-los.
Pel que fa al deute públic, i més tenint en compte que el país “només té política fiscal”, tan sols era de 6 dècimes més el 2023 que el 2019, amb la qual cosa es pot concloure que “el comportament de les administracions públiques ha estat exemplar perquè han estat capaces de navegar en aquest context complicat sense augmentar l’endeutament públic. Això és admirable”, ha subratllat l’expert.
Per contrapartida, i com a punt negatiu, assenyala que els indicadors de confiança en el sector públic mostren un “deteriorament” de la confiança. Així, el professor ho relaciona amb la “pressió que han experimentat els serveis públics per l’increment de la població“. El superàvit comercial i per compte corrent s’han mantingut, mentre que la posició d’inversió internacional neta “ha continuat millorant”. De fet, en aquest capítol, Andorra ocupa la segona posició internacional per darrere de Hong Kong.
Al mateix temps, Díaz-Giménez assegura que el país té per endavant quatre grans desafiaments: com continuar creixent; el demogràfic; el digital; i l’Acord d’associació. Per aquest motiu, l’expert defensa que la “digitalització és fonamental per superar les barreres geogràfiques del país”, que compara amb els d’una illa. Convé fer saber que per elaborar l’estudi s’han tingut en compte les dades de quatre petits estats europeus (Mònaco, San Marino, Liechtenstein i l’Illa de Man), així com tres països mitjans (Islàndia, Luxemburg i Malta) i dos de grans, que són de fet els Estats veïns (Espanya i França).
Altrament, l’anàlisi del professor d’IESE alerta que malgrat l’obertura a la inversió estrangera, “Andorra no ha aconseguit reforçar la seva estructura econòmica amb una gran empresa” que serveixi de pol per a altres, de forma que el PIB encara depèn molt del turisme i, per consegüent, del territori, sostreu.
A tall de conclusions, recomana un “pla de digitalització radical”, acabar amb la itinerància de dades i vetllar per tenir un subministrament elèctric consistent. Logísticament, afegeix, donada la seva orografia “Andorra no pot apostar per la industrialització, de manera que ha d’explorar oportunitats en les noves tecnologies i el món digital”. Finalment, i quant a l’Acord d’associació, defensa que pot comportar oportunitats per als ciutadans, però alerta que “no serà la vareta màgica de res”, de manera que convida el país a traçar un pla de futur a 10 anys vista perquè l’economia depengui de molts altres punts i no exclusivament del que pugui comportar l’apropament a Europa.
