El Govern basa les dades sobre l’adquisició d’immobles per part de residents en el registre de l’impost sobre les transmissions patrimonials (ITP), una eina que permet quantificar les operacions, però que no ofereix informació detallada sobre el perfil dels compradors, com ara el temps de residència o altres variables sociodemogràfiques. Així ho ha explicat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, en resposta a una pregunta parlamentària formulada pel conseller socialdemòcrata Pere Baró, qui demanava conèixer amb més detall el perfil i el nombre d’inversors que han adquirit immobles en els darrers deu anys.
Segons el Govern, la base de dades de l’ITP “recull únicament les operacions de compravenda d’immobles” i no constitueix “un inventari complet del nombre total d’immobles en propietat per persona”. En aquest sentit, Marsol assenyala que aquesta font “no permet conèixer el nombre total d’immobles que pot tenir una mateixa persona en propietat”, sinó només les transmissions registrades.
A més, la informació disponible “no incorpora dades detallades sobre les característiques dels compradors”, com el temps de residència o altres variables sociodemogràfiques. Per completar parcialment aquesta mancança, el Govern ha recorregut a l’encreuament amb altres registres administratius, principalment els de població i immigració, tot i que aquest procés presenta limitacions tècniques. En concret, s’indica que “l’encreuament de dades s’ha hagut de fer a partir del nom del comprador”, fet que pot generar imprecisions.
Més de 11.300 residents compradors en una dècada
Entre el 2016 i el 2025, un total de 11.372 persones físiques residents han adquirit algun bé immoble al país, segons les dades facilitades per l’Executiu. El gruix de compradors es concentra clarament en residents amb més de cinc anys d’estada, que sumen 8.436 persones, mentre que 1.010 adquisicions corresponen a residents amb menys d’un any. En franges intermèdies, es registren 591 compradors amb entre un i dos anys de residència, 493 amb entre dos i tres anys, 479 entre tres i quatre anys i 363 entre quatre i cinc anys.
Pel que fa al tipus de residència, els andorrans (5.106) i les persones amb permís de residència i treball (4.426) concentren la major part de les adquisicions. Per darrere, els residents sense activitat lucrativa o passius sumen 1.376 casos, mentre que altres perfils (com residents fronterers o temporals) representen 464 operacions. Les parròquies amb més adquisicions són la Massana (4.658), Andorra la Vella (4.472), Encamp (4.331) i Escaldes-Engordany (4.254); per sota se situen Canillo (3.736), Sant Julià de Lòria (2.384) i Ordino (2.427).
Quant a la tipologia d’immoble, les dades es presenten des del punt de vista del bé i no del comprador, fet que limita la traçabilitat individual. En el conjunt del període, destaquen les places d’aparcament (9.735), seguides dels pisos (8.572) i de la categoria d’“altres construccions” (5.316), que inclou elements com trasters o despatxos. També es registren 1.527 terrenys, 741 habitatges unifamiliars, 291 locals comercials, 65 edificis sencers i 15 magatzems o naus, sumant un total de 26.262 béns immobles adquirits.
Limitacions de la informació disponible
El Govern admet que les dades presenten limitacions importants. D’una banda, el registre de l’ITP no sempre inclou identificadors únics com el número de cens, fet que dificulta l’enllaç directe entre bases de dades. Això implica que una part de les operacions no es poden assignar amb plena seguretat a una persona concreta.
De fet, s’estima que en el cas del 2025 menys del 10% dels compradors no han pogut ser identificats amb certesa mitjançant aquest procediment, un percentatge que augmenta en anys anteriors per la menor qualitat de la informació disponible. Aquestes limitacions s’emmarquen en un sistema basat principalment en dades fiscals, que permet registrar les transaccions però no ofereix una visió completa del parc immobiliari ni del perfil detallat dels propietaris, tal com es faria amb un registre de la propietat oficial.
Vuit avals aprovats per a l’accés al primer habitatge
En paral·lel, Marsol també ha informat sobre els avals concedits per facilitar l’accés al primer habitatge. En el marc del programa aprovat l’octubre del 2025, s’han presentat dinou sol·licituds, de les quals vuit han estat resoltes favorablement. Aquestes operacions afecten tretze persones, majoritàriament amb residència i treball. Pel que fa al perfil, cinc són de nacionalitat andorrana i la resta corresponen a residents actius. En relació amb l’antiguitat, sis beneficiaris tenen entre set i deu anys de residència, mentre que dos superen la dècada al país.
