La política aranzelària impulsada per l’administració Trump i els efectes que té sobre l’escenari econòmic mundial i europeu ha estat tema que aquest divendres ha centrat el debat en el marc de la 36a edició de la Trobada Empresarial al Pirineu. De fet, tant el governador del Banc d’Espanya, José Luis Escrivá, com el president de Caixabank, Tomás Muniesa, han coincidit en assenyalar les conseqüències que les decisions del president nord-americà poden provocar a mitjà i llarg termini pel que fa a un increment de la inflació i els tipus d’interès.
En el marc de la conversa que ha mantingut amb el director general del cercle d’economia, Miquel Nadal, Escrivá ha reconegut que ara com ara “estem en un entorn internacional que és molt dominant” i que, des d’Europa, “no podem ser inherents a aquest context” que, sens dubte, es troba en un moment de canvi per les polítiques de Trump. En aquest sentit, ha comparat la situació econòmica amb la que es va viure amb la Covid-19, amb la diferència que “aleshores era fàcil identificar l’escenari que s’havia de neutralitzar, però en la situació actual això és molt més difícil”.
D’aquesta manera, ha posat en relleu que “tota la política aranzelària té un efecte molt ambigu sobre la inflació” i, malgrat que a curt termini no s’estan experimentant un increment de preus, “a horitzons més llargs no ho podem saber”. El context actual, doncs, “pot portar a una pèrdua de l’eficiència de l’economia mundial i fer baixar el creixement internacional”, a la vegada que s’incrementa la pressió fiscal a conseqüència de la inseguretat europea.
Pel que fa a l’economia espanyola, ha asseverat que en aquests moments “està creixent a un ritme molt elevat”, superant fins i tot les precisions inicials, malgrat que si a partir del juliol es consuma un increment de la política aranzelària, i una posterior represàlia per part d’Europa, aquest creixement actual de l’economia podria reduir-se en tres dècimes a finals d’aquest any i en quatre de cara al 2026. Tot i això, ha afegit, “l’economia espanyola té una previsió de creixement forta i encara no hem detectat elements de feblesa”.
Finalment, ha indicat que arran de les decisions de Trump també estan tenint lloc dos fenòmens que no s’havien vist abans com la depreciació del dòlar i un increment substancial a llarg termini del deute públic dels Estats Units. Per tot plegat, ha advocat per donar més recursos al sector públic, ja que “com millor funcioni l’administració pública, millor funcionarà l’economia”.
