L’Andorrà Albert Villaró ha estrenat presència a les llibreries aquesta setmana a través de El sindicat de l’oblit, la seqüela d’Els ambaixadors (Premi Josep Pla 2014) on va dibuixar una República catalana ucrònica nascuda durant els anys 30 del segle XX. Recupera el protagonista, l’antic agent de la intel·ligència catalana mossèn Esteve Farràs, a qui un mosso d’esquadra arrencarà del seu refugi de jubilació al Pirineu per portar-lo a Barcelona.
Villaró proposa, després de l’èxit d’Els ambaixadors, tornen les peripècies de mossèn Farràs a la Catalunya alternativa sorgida d’una curta guerra d’independència el 1934. Amb molta ironia i grans dosis d’inventiva, l’escriptor dibuixa un país a partir de personatges històrics que prenen, en aquesta saga, decisions diferents del que coneixem històricament.
En el segon lliurament d’aquesta història alternativa i virtual, del que hauria pogut ser i no va ser, l’assassí fictici de Francisco Franco haurà d’encarar els seus pitjors fantasmes per tornar a defensar la República Catalana 39 anys després de l’atemptat que va posar fi a la vida del general. Però Farràs també suma una quarantena d’anys més i les regles del joc han canviat tant per a ell com per al país i la missió que se li presenta és difícil, corregir els errors del passat.
El sindicat de l’oblit representa la novena novel·la publicada de Villaró, a banda d’un llibre de relats i el llibret per a una òpera. La seva segona novel·la, Obaga (2003), es va traduir al castellà i el francès i Blau de Prússia (Premi Carlemany 2006), al castellà i a l’italià.
