«Tots els dibuixos que faig pertanyen a llocs on he posat els peus i he pogut veure la decoració i l’ambient, per això també vaig anar a Sarajevo», va explicar Tito (Valdeverdeja, Toledo, 1957), que la setmana passada va visitar La Massana Còmic com a representant de França, país al qual va arribar amb 6 anys i on ha fet tota la seva carrera d’historietista, amb sèries de gran èxit com Tendre Banlieu i Jaunes, entre d’altres.
«Fa poc he fet un àlbum, Le choix d’Ivana [L’elecció de la Ivana, Casterman, 2012], que parla de Sarajevo, és d’un volum més gran que les altres, gairebé una novel·la gràfica, però menys pàgines i amb els dibuixos més treballats. La història és d’una dona que va tenir problemes grans durant el setge de Sarajevo i té un punt d’inflexió quan arresten a Radovan Karadzic: necessita respostes a una pregunta que la persegueix des de l’inici de la Guerra de Bòsnia», va introduir la història Tito. «I per cert, és increïble, ahir [24 d’abril] vaig encendre la televisió i vaig veure que finalment l’havien condemnat [a Karadzic], és un tema que m’interessa des de fa anys».
Per a Tito, Sarajevo sempre havia estat un lloc fascinant a descobrir i, després d’anar-hi, va assegurar: «És molt particular. Vinc d’un poble que està a prop de Toledo, Valdeverdeja. Li explicaré una anècdota i entendrà l’origen de com començo a pensar aquesta història i la meva atracció per Bòsnia».
I, asseguts al sofà, en un dia de pluja que no semblava de primavera, va començar el relat: «Jo em dic Tiburcio de la Llave [el seu nom de naixement real] perquè les claus tenen a Toledo un significat especial. Diu la llegenda que durant la inquisició, els jueus sefardites expulsats van tancar les cases i es van emportar les claus i encara ara, quan el vent bufa fort i mou una mica les portes dels carrers estrets, es diu que aquest soroll, en realitat, són els descendents dels sefardites que venen a obrir les cases amb les claus dels avantpassats. A mi sempre em va fascinar la història i buscant vaig descobrir que molts d’aquells jueus toledans van acabar a Sarajevo i d’aquí va néixer l’interès per anar un dia a la ciutat i veure quina història en podia treure».
I la història es torna a entrellaçar amb el seu nom de pila: «Com em faig dir Tito, perquè és el sobrenom que em va quedar a casa, quan em deien Tiburcito, molts han cregut que tenia alguna cosa a veure amb Josip Broz Tito, l’antic dictador de Iugoslàvia», va explicar el dibuixant. Amb aquests antecedents de confusió, li va semblar que «no era seriós» que anés allà poc després de la Guerra a fer una història, «no volia que ningú pensés que era una broma, per respecte». Però quan el 2008 Karadzic va ser arrestat i processat pel tribunal de La Haia va començar a pensar que «l’altre Tito ja feia temps que no existia i vaig anar allà a veure si trobava un vincle amb les claus dels jueus de Toledo».
Una vegada va posar els peus a la ciutat, aquesta el va captar tant que «vaig oblidar-me de la història dels sefardites i vaig començar a parlar de què va passar allà, en aquella guerra enmig d’Europa».
