Velles Cases, indignada per la «manca de respecte» de Gelabert

L’entitat de defensa del patrimoni ha proposat una candidatura amb Radio Andorra i Sud Radio

L’anunci de la possible candidatura a patrimoni de la humanitat de 13 monuments que expliquen els orígens d’Andorra com a país ha molestat l’entitat Velles Cases Andorranes, però no per la proposta en si, que li sembla bé, sinó «perquè fa dos mesos ens vam reunir amb la ministra de Cultura, Olga Gelabert, per suggerir-los una candidatura conjunta de les dos ràdios: Radio Andorra i Sud Radio», va explicar ahir el president de l’associació de defensa del patrimoni, Claude Benet.

El president va afirmar que la reunió va tenir lloc el 6 de març passat, i va criticar durament que Gelabert digui ara que no en sap res. «És indignant!», va subratllar. «Hi vam anar quatre persones i ara no ens respecta. Em sap greu la seva actitud perquè no ens escolta», va afegir Benet.

Per a l’entitat, la candidatura conjunta de les dues ràdios és molt interessant «per la història, perquè van travessar fronteres, pel tipus de construcció i per la història». «És una llàstima que les dues ràdios es deixin perdre», va insistir.

Quant a la candidatura Unesco anunciada dimarts a la reunió de cònsols, Benet va considerar que «tot suma, les dues tenen cabuda». El que no s’entén des de l’entitat és que a la reunió amb Gelabert, la ministra no els expliqués que s’estava treballant en aquest projecte.

A més, de no rebre cap proposta sobre la idea de presentar una candidatura a la Unesco amb les dues ràdios històriques, els representants de l’associació tampoc han obtingut cap contesta als altres temes que es van plantejar: l’estat de Cal Ribot, la casa pairal més antiga del país que està en un estat semiruïnós; un vehicle històric que hi ha abandonat a la carretera de la Fontaneda, i els entorns de protecció de diversos monuments, com Sant Serni de la Cortinada. Sobre aquest últim punt, Benet va remarcar que «n’estan desfent l’entorn amb l’eixamplament de la carretera i ara ho volen presentar a la Unesco». De tots aquests plantejaments, el president de Velles Cases va criticar no tenir «cap resposta», el que considera de «mala educació». «Estic molest i indignat pel comportament indigne de la ministra», va resoldre.

Benet apel·la a l’article 34 de la Constitució, que estableix que «l’Estat garantirà la conservació, promoció i difusió del patrimoni històric, cultural i artístic d’Andorra», i a l’article 4 de la Llei del patrimoni cultural: «Qualsevol persona que tingui coneixement d’una situació de perill o de la destrucció d’un bé integrant del patrimoni cultural d’Andorra ho ha de comunicar a l’Administració».

Batalla: «Un projecte que suma té més garanties»

L’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, està satisfet de la possible candidatura a la Unesco que reuneix 11 monuments andorrans, la catedral de la Seu i el castell de Foix tot i que es manté «prudent» ja que abans en vol explicar els detalls als presidents dels grups municipals a l’ajuntament urgellenc.

Amb tot, l’alcalde va comentar ahir que la candidatura «respon a l’estratègia anunciada fa dos anys, i durant aquest temps s’ha treballat amb rigor. Volem un projecte sòlid perquè presentant-se per separat és complicat». De fet, des de la Seu ja s’havia suggerit una candidatura de la catedral romànica i voltants a patrimoni de la humanitat, però Batalla va admetre que «un projecte que suma té més garanties que un en solitari». A més, la Unesco valora molt positivament les propostes transnacionals, i aquesta inclouria Andorra, Espanya i França.

El dossier que es prepara compleix els requisits de la Unesco «d’excepcionalitat, singularitat i relat històric», va puntualitzar. Per això, la Seu i Foix s’han avingut a formar part d’un projecte global sobre l’origen d’Andorra com a país.

L’exministre ho veu bé / Una de les persones que va endegar tot això va ser l’exministre de Cultura, Albert Esteve. El polític va recordar ahir que el projecte es gesta des del 2014, quan ja es van reunir amb l’alcalde urgellenc per posar-ho sobre la taula. «També vam demanar l’opinió, no oficial, a Foix, i es van mostrar entusiasmats», va explicar. En els primers contactes va quedar clar que ni la catedral de la Seu ni el castell de Foix en solitari aconseguirien que la Unesco els proclamés patrimoni de la humanitat. «En canvi, tot el conjunt, amb la història del Principat, tenia més possibilitats», va dir. L’encàrrec del dossier es va fer a Joan Reguant i «aleshores, es va acabar la legislatura».

Amb tot, Esteve va recordar que en les primeres converses ja es va parlar de quins monuments podien entrar a la candidatura, i ja es van anomenar les esglésies «més top», el jaciment de la Margineda, la Casa de la Vall, la catedral de la Seu i el castell de Foix. Per a Esteve, la candidatura «té números de prosperar, com ho van fer les falles, perquè hi van tres Estats.

L’exministre de Cultura, però, va advertir que la Unesco serà «exigent» amb els entorns de protecció dels monuments, alguns dels quals encara estan pendents.