- Antic Rossell, Caballé i Editorial Andorra proposen una forma diferent de celebrar Sant Jordi H Arajol recorda que Thomas Junoy va morir un 23 d’abril
A. L.
ANDORRA LA VELLA
Perdonarà el lector que ens fem els misteriosos, però existeix fins i tot al nostre tros de Pirineu un Sant Jordi alternatiu. Diferent. Fascinant. I ben a la vora. Tant, com que els seus heroics protagonistes tenen els pebrots de plantar la paradeta a la plaça del Poble, treure les seves andròmines de paper quasi plistocèniques i fer la competència –amb notable èxit– als Espinosas, Piñols i –ejem– Perugas de torn. L’Antic Rossell, per exemple: una mina on ahir esperava comprador –ja no– una estupenda guide bleu dels Pirineus: datada el 1943 –¡en plena ocupació nazi!– a la librarie Hachette del boulevard Saint Germain de París. Amb un punt manuscrit a dintre que firma un tal Claude amb caligrafia quasi escolar i que diu així: «En souvenir de ma promesse, juillet 1946, à ma chère Mazy, bien affectueusement». ¿Qui va ser aquest molt afectuós Claude? ¿Quina promesa l’unia a la misteriosa Mazy? ¿Alguna peripècia relacionada amb la Resistència? Només cap especular si alguna vegada van fer servir la petita guide per escapar-se a una Andorra que tenia a l’època –diu el senyor Hachette– 5.231 habitants.
No era l’únic tresor que ahir esperava comprador a la plaça del Poble: monumental el fons d’armari de la Biblioteca Pública, amb un facsímil de la Relació sobre la vall d’Andorra, l’obra magna de fra Thomas Junoy. Llàstima del preu: 50 euros. «N’hi ha que es pensen que en lloc de llibres venen or», per dir-ho amb les exactes paraules d’un que s’ho mirava amb ulls estupefactes. Per cert: ¿algú havia caigut en el prometedor detall que mossèn Junoy va morir exactament i casualment un 23 d’abril del 1876? Casimir Arajol –¿qui, si no?– sí, i ahir ho pregonava a qui ho volgués escoltar en la presentació del número 16 de la revista Ex Libris a la Biblioteca Nacional –disponible ja que en parlem i des d’ara mateix en versió electrònica: no es perdin l’article consagrat al Cisco de sans, traginer, i a l’efímera escapada andorrana de la traspassada Montserrat Roig, fugaç col·laboradora de la revista Posobra. Però tornem a Junoy: val que el provicari d’Anyòs no és ni Shakespeare ni tampoc Cervantes, que també van tenir –segur que ho saben– l’ocurrència d’anar-se’n a l’altre barri el dia de Sant Jordi. Però potser no estaria de més treure algun profit a l’efemèride. D’altres amb molta menys solta –per no dir volta– se celebren per aquí dalt amb tots els ets i uts i a molts els sembla la cosa més normal del món.
El mateix Arajol es va convertir ahir en una mena de Pare Noel llibreter, i anava repartint per la plaça exemplars de les seves estupendes nadales facsímils: a mi e van tocar La mort de l’Andorre, de Jean Fourcassié; L’Andorre vue pendant la guerre, de monsieur Romeu, i Historique de la révolution de 1880-1881, de Louis Boisset. ¿Fa venir dentetes, no? Editorial Andorra també va mirar a la rebotiga i va treure a passejar els incunables de l’era daurada del segell: ¿s’imaginen publicar, no sé, Umbral, Sender, Montalbán, Max Aub, Miguel Ángel Asturias i anar fent, com si res? Doncs això és el que feia el vell Rebés als 60 i primers 70. Monumental.
Per dir-ho ràpid: que la plaça del Poble va lluir durant tot el dia el vestit de les grans ocasions. Com feia anys que es veia per Sant Jordi. Amb cavall inclòs i sense la murga de la lectura pública, que aquest any ha desaparegut del programa a la capital i es va traslladar en canvi a Escaldes, cortesia del ministeri de Salut i amb traducció simultània… al llenguatge de signes. Estrany, tot plegat. Però per fenòmens exòtics, per no dir marcians, el que va protagonitzar Albert Salvadó: no només va prohibir que ahir es venguessin exemplars de les seves novel·les –d’això se’n diu estar enfadat amb el món– sinó que va celebrar Sant Jordi de manera ben original: regalant descàrrega gratuïta de l’edició digital de Maleït català! i El punyal del sarraí. ¡Gràcies, mestre!
Per a més informació consulti l’edició en paper.
