Una adaptació shakespeariana en què el teatre i la dansa es fan un a sobre l’escenari. Aquesta és la base des de la qual parteix ‘Macbeth’, la nova producció de la Jocand i la Jodansa, les dues joves companyies andorranes que, per primera vegada en la seva història, s’han unit per fer possible un ambiciós projecte que es podrà veure els dies 28 i 29 d’agost al Teatre Les Fontetes de la Massana.
Així ho explica a aquest mitjà la Mònica Vega, encarregada de la part coreogràfica del projecte: “Creiem que avui en dia, per ser un bon intèrpret, cal ser molt polivalent i tocar totes les disciplines”, destaca com un dels arguments pels quals s’ha decidit fer aquest pas endavant i combinar ambdues disciplines en el projecte. Un projecte que, segons Vega, és una total i absoluta bogeria: “Estic enamoradíssima d’aquest ‘Macbeth’. És una obra molt dura, però hem decidit fer la nostra adaptació en un llenguatge híbrid entre la dansa i el teatre”.
Un dels trets diferencials de la producció és la gran implicació dels joves intèrprets en ella. “Ben conduïts i acompanyats, els joves tenen coses a dir”, apunta Vega, qui posa en relleu, per exemple, la feina feta per les ballarines de la Jodansa. I és que tal com apuntala, les coreografies de l’adaptació no són només signatura d’ella, sinó que també de tot un equip que “ha proposat i ha aportat en tot moment”. “Per molt que sigui una producció feta per joves, té una qualitat gairebé excel·lent”, continua Vega, qui ha estat acompanyada en tot moment del Joan Hernández, encarregat de la dramatúrgia i també impulsor de la proposta, la qual va ser “absolutament comprada” per Vega des del primer moment.
Un procés d’assajos certament complicat
Arribar al dia de l’estrena no ha sigut feina fàcil, però. Tal com pondera la coordinadora de la Jodansa, treballar amb joves sempre és molt gratificant, però també se’ls ha de saber portar: “Hem passat per moltes fases i ha sigut un treball dur, no només físicament, sinó també emocionalment”, afirma, posant el punt en la necessitat de fer un acompanyament als intèrprets en tot moment perquè se sentin reconfortats en el seu treball. “Són joves preparats, ja saben on es posen, però igualment els has d’acompanyar amb xerrades, moments de disbauxa o algun missatge”, esmenta.
Des d’aquest mitjà hem tingut també l’oportunitat de parlar amb dues de les intèrprets de l’adaptació, com són la Judit Betbesé (Jocand) i la Julieta Morales (Jodansa). Cap de les dues havia entrat mai a l’univers ‘Macbeth’ de Shakespeare i fer-ho al principi no va ser fàcil, més tenint en compte la dificultat de formar part d’una producció híbrida com la proposada. “En un inici, va ser una confusió perquè és una obra molt densa de text i no sabia com encarar-ho”, comenta Betbesé, qui dona vida a Lady Macbeth i a una de les tres bruixes de l’obra.
En una línia semblant es pronuncia Morales: “Va ser una mica complicat a escala teatral, perquè els ballarins estem més acostumats a portar-ho cap a un altre costat”, qui també posa en relleu aquesta confusió inicial en el moment en què va rebre la proposta del projecte. I és que segons explica la jove de la Jodansa, un dels reptes més grans per a ella ha sigut treballar l’emocionalitat: “És una obra una mica forta i emocionalment em deixo portar molt”, fent incís en el fet de cuidar l’expressió facial per tractar amb millor cura els matisos de la història “i no tenir sempre la mateixa cara”.
Per a Betsebé, el repte clau ha estat el fet de treballar la corporalitat amb dos personatges tan equidistants: “Lady Macbeth té un viatge i una evolució molt llarga i ha sigut difícil veure aquesta transició dins l’escena”, emfatitzant que ha sigut una feina molt feta des de casa per entendre tota la vida d’aquesta figura i, a partir d’aquí, poder crear l’univers i les circumstàncies que l’envolten. Pel que fa a la bruixa, l’actriu destaca que “jugues amb la corporalitat i ho tires per un lloc sobrenatural, però que al mateix temps està molt present”. I és que de cara a poder treballar amb aquesta corporalitat, la figura de la Núria Llobet ha sigut imprescindible: “Gràcies al fet que els personatges són diferents, t’ajuda a diferenciar-los emocionalment”.
La connexió entre tots els implicats, el punt fort de la producció
Qüestionades per allò que creuen que recordaran d’aquí a uns anys quan pensin en aquesta producció, tant Betsebé com Morales semblen tenir-ho clar: la família que han format no només amb tots els intèrprets implicats, sinó també amb la part directiva. “Es sent com una família, com una connexió inconscient”, apuntala la ballarina, qui deixa caure que hi ha algunes parts de l’obra on es podran veure diversos duets dels actors amb els ballarins i que són realment molt emocionants.
La jove actriu, qui en el moment de l’obertura del càsting es trobava a Liverpool i va ‘suar’ per aconseguir entrar a la producció, continua les paraules de la seva companya i afegeix que es tracta d’un record que els perdurarà per a tota la vida: “Em quedo amb l’equip que hem fet i totes les emocions que hem compartit”, posant el punt en el suport tan gran que s’han fet els uns als altres. “Hi ha hagut també un gran aprenentatge sobre què és realment un procés creatiu”, afegeix, ponderant que, moltes vegades, el públic no arriba a ser del tot conscient de la gran feina que hi ha darrere d’un projecte com ‘Macbeth’.
Betsebé i Morales no són les úniques que destaquen tot l’esforç dipositat, sinó que també Vega ho posa en relleu lloant, un cop més, la feina dels joves intèrprets i de tots aquells altres que ho han fet possible: “Per sort, tenim un teatre des del primer dia, un sala d’assaig i la col·laboració d’altres comuns”, apuntala, donant les gràcies a totes aquelles persones i entitats que han permès i fomentat que l’adaptació de ‘Macbeth’ pogués cobrar vida. “És gairebé boig tenir aquest resultat, jo tirava molt més baix, però el vaixell ha tret veles i ens ho estem carregant tot”, afegeix entre riures. Vega fa també un esment especial a la Judit Puig i el Bernat Torres, encarregats de l’escenografia i la part musical, respectivament, els quals han sabut encetar “un món oníric i una creació musical adients”.
Un públic que haurà d’estar disposat a deixar-se emportar
Tot i que el moment en què ens reunim per xerrar tranquil·lament amb els participants de la producció és un divendres, a cinc dies de la gran estrena, els nervis per tot el Teatre de Les Fontetes ja són més que palpables. Així i tot, la resposta del públic envers la proposta encara és una incògnita, tot i que el missatge a enviar sembla clar: s’han de deixar portar pel que sentin. “El públic sempre va a trobar un significat, però aquest cop s’hauran de deixar portar més per l’emoció”, apunta Betsebé, qui veu necessari que, malgrat no haver acabat d’entendre allò que hagin vist, es deixin guiar pels seus sentiments. “És un projecte híbrid i, per tant, hi ha moltes coses que no fa falta que siguin dites”, continua.
Finalment, Vega, en línia amb les paraules de l’actriu, fa un incís per deixar molt clar que es tracta d’una adaptació de l’obra de Shakespeare i, per la qual cosa, ningú ha d’esperar trobar-se amb una rèplica exacta d’aquesta: “Hi haurà persones que potser necessiten més informació, però és una adaptació que els nois han volgut fer”, apuntala, tot indicant que la feina feta per l’equip directiu passa per agafar els extrets que més els hi interessen i no pas explicar tota l’obra sencera.
Tanmateix, la directora afegeix que si el públic es queda amb quatre paraules clau com són l’ambició, el poder, el dubte i la mort, tot l’equip ja es donarà més que satisfet. I és que al final, ‘Macbeth’ no parla d’altre quelcom que no sigui l’esmentat. Una obra en què la rebel·lió d’un poble contra tot un regne centra una batalla que té més similituds amb la realitat del que podríem esperar en un inici, i és que en una societat en la qual l’experiència es premia per sobre de la il·lusió i la bona voluntat dels més joves, la Jocand i la Jodansa fan un pas endavant per demostrar que el jovent del país encara té molt a dir i és capaç de fer aixecar projectes tan ambiciosos com aquesta adaptació shakesperiana. Ben segur que aquesta és només una de les primeres pedres en un llarg camí fet per i per a joves.
