Després d’un concert desastrós a la Sala Apolo de Barcelona l’any 98, Sidonie es va sentir el «pitjor grup del món». Tot va sortir malament i el públic no va parar d’escridassar-los i de llençar objectes a l’escenari. Una setmana després, es van reunir al local d’assaig enfonsats i a punt de separar-se. Però, en un instant únic que es va convertir en una revelació, van recordar les dificultats que havien tingut els The Beatles, els New York Dolls, Queen o The Ramones en els seus inicis i van decidir continuar endavant. Gairebé 20 anys després d’aquella fatídica nit a l’Apolo, ja han publicat vuit discos. Avui presenten el seu últim disc, El peor grupo del mundo, a les 21.30 hores a l’Auditori Nacional, amb l’aforament gairebé complet.
Marc Ros (veu i guitarra), Jesús Jes Senra (baix i cors) i Àxel Pi (bateria) són els integrants de la formació barcelonina. Algunes de les seves cançons s’han utilitzat com a sintonies publicitàries, i han col·laborat amb artistes com Sopa de Cabra, Pereza, Anni B. Sweet o Love of Lesbian.
El peor grupo del mundo i, més concretament, el senzill Carreteras infinitas, és un homenatge al pop i a tots els grups que admiren i els han influït, perquè tal com diuen els membres de Sidonie: «Abans que músics som fans. És una declaració d’amor a Elvis, a Bunbury, a Keith, a Serrat, a Alaska o a Beck. A tots els que ens han precedit i als que encara segueixen lluitant i escrivint cada dia una petita pàgina de la història del rock universal».
